Cor Obert II

Benvolgut/da Dani i grup Cor Obert 3-4 catalunya

hola, què tal et compliques? ara ja fa més de 50 dies de la Pasqua. El temps passa ràpid però les petjades de l'experiència pasqual no s'esborren pas en el dia a dia, per tant en les grans ocupacions com en aquelles petites floretes del nostre quotidià.

Voldrém amb aquestes senzilles paraules agrair-te la teva participació en algun servei de la Pasqua. Servei que fa possible que es pugui viure aquesta trobada i que mols joves descobreixin (descobrim!) la presència del Crist Ressucitat.

Gràcies per la teva disposició a no fer del sofà un estil de vida, a preparar quelcom, a ser creatiu, a perdre el temps per als altres, a acceptar un repte, a oferir el millor de tu en els dies de Pasqua per animar la seva realització. Gràcies perquè ens animes a complicar-te la Vida per alló que val la pena!

Ens sentim molt units a tu [a vosaltres] i et recordem en la nostra pregària i amistat. Que Jesús et continuï acompanyant en el camí d'Emmaús dels 365 dies de l'any.

Gràcies per la performance i el camí de la creu! Fes-ho extensiu a tots els CorOberts que van estar a Pàsqua!

Afectuosament, [firmes que no entenc] i l'equip de pasqua 2006.



Bé, he rebut això per correu ordinari, m'ha fet il·lusió, molta. Divendres em van donar una targeta de part dels nanos del Kompartir donant-me les "gràcies per el teu temps", l'altre dia una amiga em va donar les gràcies per fer-la plorar una miqueta, un amic em va donar les gràcies per acollir-lo entre el nostre grup d'amics... la fe (sigui en el que sigui), el voluntariat, l'amistat... es paguen sovint així, coses relativament altruístes en les que un pot trobar l'essència de la vida. Us ho deixo per aquí per què no sé si tots ho heu rebut, per si de cas ;).

Petons a dojo, càntics brotedeoliveros i desitgos dels bons per vosaltres!!!


DANI

S'acosten vacances, i deixant de banda anonimats i etzètera, hem de pensar en la temporada que vé.

En el nostre equip hi ha baixes importants; en Jordi desde Copenaghe, la Míriam al Novembre viatja cap a Itàlia a fer coses guais, la gemma, l'Albert i la Marta l'any que vé seran JovesÚ... I qui sap si tots serem capaços d'aguantar la ventolera de segon, prioritzarem el grup davant amors difícils, davant extraescolars il·lògiques, amistats perilloses o drogues pseudo-beneficioses (suc, suc, suc, no malinterpreteu), la Noemí, davant el seu nou repte de matrimoni potser es fa enrere amb nosaltres i cerca un grup més calmat, i l'Uri contempla, altre cop, exiliar-se a maristes Sants les-corts amb els companys Uri, Jordi, Pere, etc.

El relleu monitoril és assegurat. Qui resistirà? qui s'arriscarà amb nosaltres?

Bé, aqui exposaré algunes possibilitats.

Potser la Cris, davant la marxa del seu germà Uri, vé amb nosaltres, coses de família (to el Padrino).
Potser el Pablo torna a fer-se càrrec de vosaltres, perquè està penedit del que va fer al meu genoll.
Potser la Lorena o l'Aida, després de la seva experiència al Paraguai i l'Àfrica respectivament, decideix passar cap a gent més madura.
Potser el Marc, com que troba a faltar el sergi perquè mai es veuen a casa, vol aprofitar el temps com a monitor per establir vincles amb el seu germà.
Potser el Jordi Velàzquez escull venir amb nosaltres perquè, com que la nostra salut no és del tot bona, li servirà per practicar les seves dots com a metge.
Potser el Carles vol tornar a ser animador i ens escull a nosaltres per a fer-ho.
Potser el Mike, captivat per la bellesa de les nostres rosses, vé a buscar chopped a CO3-4.
Potser la Clara i la Maite volen ser animadores del mateix grup i l'únic grup amb llocs vacants és el nostre.
Potser el Toni, l'Ignasi i el Pau volen més afiliats al Ger-a i supleixen la vacant d'un dels seus fundadors.
Potser el JM i el Germà Manel, davant la nostra gran adaptació a la Paskua (¿??¿) animen el Padresito i esdevenen els nostres animadors (esdevenint així el nostre grup, el de més alt IDS del món!).
Poden ser tantes, les convinacions, que no m'atreveixo a fer-ne una de concreta.

Bé, jo crec que Noe, Cris, Pablo, Miriam (desde l'amor i la llunyania). (a més de Jordi, que sempre serà el nostre monitor).

Daniel ha parlat. Índex de Suquillo de l'article: Insuperable.

Ultim? avui ha estat l'últim dia de cor obert 3-4? esperem que no, encara queda el dia del sopar, camps, i sobretot queden molts i molts dies que podem estar tots junts, perquè com hem dit varies vegades el terme grup crec... que aquest any estem molt molt molt units, moltissim. I si, som un grup. Falta gent? doncs si falta gent, pero segueix considerant-se grup. Per exemple jo a la majoria dels de segon -tret d'un parell- no els considero grup, i amb aixo no retrec res, simplement dic el que penso, i algu de primer que no veniu gairabe mai, per el que sigui, doncs segurament us considero grup. Perque almenys mostreu un minim interes.

Ha quedat definit i ben definit el que ha estat aquest any i el que és cor obert, i qui sap si també el que serà.

Bueno, res més, que m'ha agradat moltisim el moment del final, (Uri jo m'esperava un cd amb les fotos i les cançons, no es pot pagar o fer algun xanxullu d'aquests?? jeje)
I res, que ha sigut un gran repàs d'aquest any.
Sincerament si que ha canviat molt cor obert 3 en respecte a cor obert 2. I no només perque no juguem tant (no cal que m'apoyeu quan he dit aixo, pero segeixo pensant que es veritat, tot i que encara juguem, pero es que el nostre basquet es intocable) pero també tot el que es fa te un rerefons molt més profund tan a nivell personal de cadascu o colectiu, de grup o sobre el voluntariat. Tot te alguna moralitat, i d'aixo es tracta no?¿ crec que si.

Respecta a l'associacio també hi ha un canvi enorme, jo ara em sento que formem més part de l'associacio, per varies coses, i tmbe com bé a dit la Maria Salas "ara ens saludem amb els monitors, siguin quins siguin, de la branca que siguin" i es veritat, crec que és arrel de pasqua que ens coneixem més tots.

Després dons que a nivell personal (ara parlo per mi mateixa) ha estat un canvi brutal pero brutal com ja he dit. Aquest any no ha estat dels millors de la meva vida ni mlt menys pero poster des de pasqua tot ha canviat moltisim. He conegut moltisima gent, i a més no és que m'hagi conegut més a mi mateixa, perque ja em coneixia, -jo tenia algun que altre problemet al meu cervell- i sabia com resoldrel pero no va ser fins a Pasqua que vaig escoltar aquesta solucio i realment vaig ferme cas a mi mateixa. Va ser com una empenta per fer el salt que no m'atrevia a fer, pero tot inconscientment eh.
Nose, com sempre he pensat Pasqua ha estat com una "cura amb salut" (com solen dir les iaies o les mames) de tots els problemets que havia tingut fins llavors. I ara els segueixo tenint, clar, no han canviat tots, pero els veig d'una altre manera, en aixo es canvia, en la manera de veure les coses. Tot m'ho prenc mes amb calma i sobretot amb molta més confiança i seguretat.


doncs bé res mes. Sento haverme allargat tant, pero mira, mala sort tu!


pd: s'havia dit de fer el sopar o bé el dia 22 (que es divendres i els de maristes el dia qe torneu de paris) o sino cap al 8 de juliol ok?¿ El sopar es per donarnos el collar de cor obert 3-4 i el fulard, a cadascu el que els hi pertoca.

Un petonas per tothom i moltes abraçades sectaries.
Se us estima. Gracies a vosaltres per estar aquest temps fent "grup i experiencia"


Maria. (merillei)

Bona nit,

Si m'ho miro amb perspectiva, a la majoria de vosaltres no us coneixia fa mig any,i ara sembla que us hagi conegut de sempre. Això em diu molt i em parla de què m'heu rebut, des del primer moment, amb els braços oberts, amb els cors oberts.

Diuen que Alexandre el Magne, en plena invasió de l'imperi otomà, va sobornar un militar otomà perquè li donés pistes sobre com batre l'exèrcit enemic. Un cop Alexandre va guanyar la batalla el traïdor va anar a veure'l i li va demanar or per pagar la seva traidoria. Alexandre, que era un home auster, li va dir que ell no tenia possessions, que no tenia or que oferir-li. El traidor va insistir i insistir. Llavors Alexandre li va dir: "vols que t'ensenyi el meu únic tresor?" L'otomà es va emocionar. Alexandre el va guiar cap a una tenda, i en obrir-la a dins estaven tots els seus col·laboradors més propers. Alexandre li va dir: "aquest és el meu únic tresor".

Sou uns privilegiats, us ho dic molts cops. De fet jo també ho sóc. Si obro la meva tenda, hi ha molta gent a dins, m'ho heu demostrat, aquest és el tresor més gran que tinc. Si qualsevol de vosaltres obre la seva tenda, trobarà a tots vosaltres, al seu grup de Cor Obert, i això és un gran tresor. Tenir un grup ampli de gent amb qui compartir temes personals sense por és un privilegi, un regal. Així m'ho heu demostrat a les sortides de grup, a la Pasqua, a les reunions dels diumenges. I les coses que s'estimen s'han de cuidar, perquè cap amor dura per sempre si no és cuida de tant en tant.

Per mi ha estat un plaer caminar al vostre costat durant aquest mig any. He après molt de vosaltres, més del que us podeu pensar. Només us vull deixar dos missatges. El primer és que segueixo sent el vostre animador. I això s'acabarà en el moment que vosaltres ho decidiu. El segon és que us cuideu i us doneu forces per continuar aquest somni que es diu Cor Obert i pel qual val la pena arriscar, somniar, i sobretot sobretot actuar.

Mil petons

Jordi

Ahir l'Anna i jo vam sortir del cole prop de les 12, tornavem a casa després del Fòrum de Joves Kristians (...algú en pot fer una entrada).

Tal va ser la nostra surprise que vam veure el Javi.

-Òstia, el Javi!!
-Woo! el Javi? El Javii!
-JAVII!

-I la Mariaaa!!


(la Maria ens havia dit a cadascú una cosa. a mi que volia passar-se la tarda prenent el sol, i a l'Anna que havia quedat.)
Havia quedat amb el javi per prendre el sol... nus?
Havia quedat (amb el Javi) per prendre el (javi) sol?

Ens va semblar molt fort... als 4.


Daniéh!

Déu, meu, qué bona la boutifarrada!