Cor Obert II

Bona nit,

Si m'ho miro amb perspectiva, a la majoria de vosaltres no us coneixia fa mig any,i ara sembla que us hagi conegut de sempre. Això em diu molt i em parla de què m'heu rebut, des del primer moment, amb els braços oberts, amb els cors oberts.

Diuen que Alexandre el Magne, en plena invasió de l'imperi otomà, va sobornar un militar otomà perquè li donés pistes sobre com batre l'exèrcit enemic. Un cop Alexandre va guanyar la batalla el traïdor va anar a veure'l i li va demanar or per pagar la seva traidoria. Alexandre, que era un home auster, li va dir que ell no tenia possessions, que no tenia or que oferir-li. El traidor va insistir i insistir. Llavors Alexandre li va dir: "vols que t'ensenyi el meu únic tresor?" L'otomà es va emocionar. Alexandre el va guiar cap a una tenda, i en obrir-la a dins estaven tots els seus col·laboradors més propers. Alexandre li va dir: "aquest és el meu únic tresor".

Sou uns privilegiats, us ho dic molts cops. De fet jo també ho sóc. Si obro la meva tenda, hi ha molta gent a dins, m'ho heu demostrat, aquest és el tresor més gran que tinc. Si qualsevol de vosaltres obre la seva tenda, trobarà a tots vosaltres, al seu grup de Cor Obert, i això és un gran tresor. Tenir un grup ampli de gent amb qui compartir temes personals sense por és un privilegi, un regal. Així m'ho heu demostrat a les sortides de grup, a la Pasqua, a les reunions dels diumenges. I les coses que s'estimen s'han de cuidar, perquè cap amor dura per sempre si no és cuida de tant en tant.

Per mi ha estat un plaer caminar al vostre costat durant aquest mig any. He après molt de vosaltres, més del que us podeu pensar. Només us vull deixar dos missatges. El primer és que segueixo sent el vostre animador. I això s'acabarà en el moment que vosaltres ho decidiu. El segon és que us cuideu i us doneu forces per continuar aquest somni que es diu Cor Obert i pel qual val la pena arriscar, somniar, i sobretot sobretot actuar.

Mil petons

Jordi