Tuesday, August 22, 2006
A ratlles
Ahir mirava la tele, utilitzant la meva pelada, irritada i blanca mà vaig fer zàpping perquè el programa de cuina de Cuatro s'havia acabat.
Vaig passar per la 1 (feien gente... un programa en què es dediquen a redactar succeïments... o dit d'una altra manera, el morbós de veure lo desgraciats que arriben a ser alguns en el nostre país), després la 2, un home amb barba i cabells llargs descuidats preguntava "què és una bona persona?". Em vaig quedar.
Primer va entrevistar dos jutges. el primer va llençar la pilota. L'altre va dir que molts cops era millor enviar la llei a la merda per ser bona persona, i que ell jutjava això.
Després va xerrar amb un manifestant solitari, que deia que a la vida només calien dues coses: Amar al prójimo i Amar a Diós. Però va dir que la primera era conseqüència de la segona ja que "si yo no le tuviera que dar cuentas a Diós [al grup de referència, als pares, als amics...] no me importaría un carajo el próximo".
Seguint la pista de Déu l'entrevistador va isitar un parell de mossèns, que portaven una ONG que ajuda els "pobres vergonyants" [aquelles famílies que havien gaudit deriqueses... i les perderen, i ara les passen putes]. Res de destacable, a mi em va fotre que ajudéssin només aquest tipus de pobres, ho vaig trobar poc guai, però és relativament llògic, tothom escombra cap a casa seva... no?
Després va entrevistar un camioner, que deia que "joé, depende el momento, no? a veces sacas todo lo malo y otras veces sacas lo bueno, tiene que haver un equilibrio, no?".
Després vingué una entrevista a una parella de pijets, amb la vida solucionada, aquesta parella que es veu que havien estat "de lo peor, vaya", i resultava que ara se n'anaven a l'Índia... a ser part d'un centre d'acollida a nenes abandonades/orfes. "no es por ser buenas personas ni por redimir lo malo, ni por diós ni por reencarnarnos en algo mejor, es para ser felices". També va dir un d'ells "De tota manera, en aquest món de cops de colze i competitivitat és impossible ser bona persona o pensar en els altres, per això anem allà".
Això el va portar a entrevistar una hermitana, que va dir coses molt interessants, tals com que no calia saber-ho sempre tot, que calia deixar coses per saber [el trascendent?], que no podiem judicar mai algú per un acte, ja que no sabíem què l'havia portat a fer-lo [vaig pensar en tots aquells que em deien "burruuuuuuuu" quan els explicava lo de la mà]. I a la pregunta de "vosté és una bona persona?" va venir a dir que no hi ha bones ni males persones, que sóm tots a ratlles.
La reflexió de l'entrevistador va ser "Total, que las personas somos a rallas... negras y blancas [ying-yang], azules y... rojas? [blaugrana]... o buenas malas?"
Espero que ho trobeu interessant... Jo em vaig quedar pensatiu, i encara em dura... rendir cuentas? a rallas? bona persona?
Vaig passar per la 1 (feien gente... un programa en què es dediquen a redactar succeïments... o dit d'una altra manera, el morbós de veure lo desgraciats que arriben a ser alguns en el nostre país), després la 2, un home amb barba i cabells llargs descuidats preguntava "què és una bona persona?". Em vaig quedar.
Primer va entrevistar dos jutges. el primer va llençar la pilota. L'altre va dir que molts cops era millor enviar la llei a la merda per ser bona persona, i que ell jutjava això.
Després va xerrar amb un manifestant solitari, que deia que a la vida només calien dues coses: Amar al prójimo i Amar a Diós. Però va dir que la primera era conseqüència de la segona ja que "si yo no le tuviera que dar cuentas a Diós [al grup de referència, als pares, als amics...] no me importaría un carajo el próximo".
Seguint la pista de Déu l'entrevistador va isitar un parell de mossèns, que portaven una ONG que ajuda els "pobres vergonyants" [aquelles famílies que havien gaudit deriqueses... i les perderen, i ara les passen putes]. Res de destacable, a mi em va fotre que ajudéssin només aquest tipus de pobres, ho vaig trobar poc guai, però és relativament llògic, tothom escombra cap a casa seva... no?
Després va entrevistar un camioner, que deia que "joé, depende el momento, no? a veces sacas todo lo malo y otras veces sacas lo bueno, tiene que haver un equilibrio, no?".
Després vingué una entrevista a una parella de pijets, amb la vida solucionada, aquesta parella que es veu que havien estat "de lo peor, vaya", i resultava que ara se n'anaven a l'Índia... a ser part d'un centre d'acollida a nenes abandonades/orfes. "no es por ser buenas personas ni por redimir lo malo, ni por diós ni por reencarnarnos en algo mejor, es para ser felices". També va dir un d'ells "De tota manera, en aquest món de cops de colze i competitivitat és impossible ser bona persona o pensar en els altres, per això anem allà".
Això el va portar a entrevistar una hermitana, que va dir coses molt interessants, tals com que no calia saber-ho sempre tot, que calia deixar coses per saber [el trascendent?], que no podiem judicar mai algú per un acte, ja que no sabíem què l'havia portat a fer-lo [vaig pensar en tots aquells que em deien "burruuuuuuuu" quan els explicava lo de la mà]. I a la pregunta de "vosté és una bona persona?" va venir a dir que no hi ha bones ni males persones, que sóm tots a ratlles.
La reflexió de l'entrevistador va ser "Total, que las personas somos a rallas... negras y blancas [ying-yang], azules y... rojas? [blaugrana]... o buenas malas?"
Espero que ho trobeu interessant... Jo em vaig quedar pensatiu, i encara em dura... rendir cuentas? a rallas? bona persona?
Saturday, August 05, 2006
Treballem, treballem, que el blog uploadarem
daniLa-la-la-la-la... en dani es lleva feliç, avui, per fí, camps de treball. Retrobbada amb els de Pàskua, uns dies amb alguns dels amics de més confiança (llegeixi's net, seli, marta, biby, pere), tota una aventura, i per fí, 9 dies lluny de casa, quan les coses semblaven que anaven a rebentar (cual cinquè metacarpià de la mà dreta de jo), un descans per destibar la corda.
Total, que arribo jo tan feliç a les 8:40 a la porta principal del cole i espero 25 minuts, ni un fucking corobert, ni un monitor. Decideixo mirar a l'altra banda. Hi són tots, sense monitors. Les primeres suquillades dels camps (o no hi ha tant de suc com sembla??)
-Corobertimmaculada anàrquics altre cop.
-Jojojo, els monis ens han deixat plantats!!
Arriben Uri i Ausiàs, l'autocar també, hi ha els de Mataró (Justo, patu, robert i Maltas).
Bla,bla,bla, la Net, el Seli, l'Alba i jo anem xerrant durant el trajecte, ens anem posant al dia, pugem una muntanya, plou i la hem de baixar a peu.
"Deixa de ploure"... sortim... COMENÇA A GRANIZAR!!!! anem a bon pas fins unes roques, aixi en plan que ens protegeixen... però no serveix de res. Quan para, el Pepuri es veu obligat a posar-se una samarreta del barça, ell que és de l'Espanyol.
Fem dalt de la muntanya la primera dinàmica, escribim en un paper una sèrie de coses (una dinàmica molt guai). Peli preferida, cançó preferida, Llibre preferit, esport, Amic, nickname,Plat preferit i Activitat de corobert preferit.
Respostes molt interessants. Arribem a la casa, el meu mòbil és mort.
tatatxaaaan!! ara segueix la Net!!! MUAJAJA segon dia, comencem a fer coses de veritat, en Dani i jo fem picina, matem abelles però és la cosa més aburrida del món, estem cansats!!11 la gent torna més feliç d'altres activitats com feixes o camins!!!! Dia en que la gent de cuina és explotada!! jajajaj per la tarda fem una descoberta del poble (pfu) i a la nit jocs que van fer els de sannttss!!!!
Bueno, us deixo amb el segón dia, espero que continueu explicant els altres dies; us explico com, es com si anessiu a fer una entrada nova, pero et poses a editar entradas i cliques a editar aquesta d'aquí!! després apretes a publicar entrada! Sinó sempre podeu escriure el dia i enviarnos-ho a en dani o a mi! molts petons!!! (sisplau, deixeu això al final, o no ho borreu!!!!!)
petonss!! als coments ja us posaré coses del plan sensacions i això, fem primer una crònica wai? que us sembla!!??
Total, que arribo jo tan feliç a les 8:40 a la porta principal del cole i espero 25 minuts, ni un fucking corobert, ni un monitor. Decideixo mirar a l'altra banda. Hi són tots, sense monitors. Les primeres suquillades dels camps (o no hi ha tant de suc com sembla??)
-Corobertimmaculada anàrquics altre cop.
-Jojojo, els monis ens han deixat plantats!!
Arriben Uri i Ausiàs, l'autocar també, hi ha els de Mataró (Justo, patu, robert i Maltas).
Bla,bla,bla, la Net, el Seli, l'Alba i jo anem xerrant durant el trajecte, ens anem posant al dia, pugem una muntanya, plou i la hem de baixar a peu.
"Deixa de ploure"... sortim... COMENÇA A GRANIZAR!!!! anem a bon pas fins unes roques, aixi en plan que ens protegeixen... però no serveix de res. Quan para, el Pepuri es veu obligat a posar-se una samarreta del barça, ell que és de l'Espanyol.
Fem dalt de la muntanya la primera dinàmica, escribim en un paper una sèrie de coses (una dinàmica molt guai). Peli preferida, cançó preferida, Llibre preferit, esport, Amic, nickname,Plat preferit i Activitat de corobert preferit.
Respostes molt interessants. Arribem a la casa, el meu mòbil és mort.
tatatxaaaan!! ara segueix la Net!!! MUAJAJA segon dia, comencem a fer coses de veritat, en Dani i jo fem picina, matem abelles però és la cosa més aburrida del món, estem cansats!!11 la gent torna més feliç d'altres activitats com feixes o camins!!!! Dia en que la gent de cuina és explotada!! jajajaj per la tarda fem una descoberta del poble (pfu) i a la nit jocs que van fer els de sannttss!!!!
Bueno, us deixo amb el segón dia, espero que continueu explicant els altres dies; us explico com, es com si anessiu a fer una entrada nova, pero et poses a editar entradas i cliques a editar aquesta d'aquí!! després apretes a publicar entrada! Sinó sempre podeu escriure el dia i enviarnos-ho a en dani o a mi! molts petons!!! (sisplau, deixeu això al final, o no ho borreu!!!!!)
petonss!! als coments ja us posaré coses del plan sensacions i això, fem primer una crònica wai? que us sembla!!??
