Monday, July 24, 2006
perquè sou vosaltres
Ahir vaig anar amb un amic, en Marcos, a una celebració a la seva parròquia, el lloc estava bé, la celebració en si mateixa també però... però... no hi ereu vosaltres!! No sabía que us trobaria a faltar tal i com us vaig trobar a faltar en aquella estona!! De debó...
Es porque sois vosotros, porque la confianzaque os tengo me une a vosotros y me deja ser libre... porque aunque tenía a Marcos al lado... me sentía un poquito sola... como en un sitio extraño... llegó el momento... llegó la paz... entonces... entonces os eché de menos un montón... porque solo conocía a una persona de verdad... y... aquello era tan diferente, tan "cortito"... luego sonó la canción de "les forces es refan entorn la taula" i en cuanto esto acabó, y la celebración en si también... entonces salí... salí llorando, porque os echaba de menos, porque sin vosotros...
Us volía agrair tots els moments compartits, tot el que m'heu donat i el que m'heu deixat donar, perquè sou molt especials i ahir, sense voler, me'n vaig adonar!!
Petonets i abraxadetes!!!!!!
AnitA
fins demaaaaaa!!!!
http://spaces.msn.com/netpeta publicitat... si!
Es porque sois vosotros, porque la confianzaque os tengo me une a vosotros y me deja ser libre... porque aunque tenía a Marcos al lado... me sentía un poquito sola... como en un sitio extraño... llegó el momento... llegó la paz... entonces... entonces os eché de menos un montón... porque solo conocía a una persona de verdad... y... aquello era tan diferente, tan "cortito"... luego sonó la canción de "les forces es refan entorn la taula" i en cuanto esto acabó, y la celebración en si también... entonces salí... salí llorando, porque os echaba de menos, porque sin vosotros...
Us volía agrair tots els moments compartits, tot el que m'heu donat i el que m'heu deixat donar, perquè sou molt especials i ahir, sense voler, me'n vaig adonar!!
Petonets i abraxadetes!!!!!!
AnitA
fins demaaaaaa!!!!
http://spaces.msn.com/netpeta publicitat... si!
Tuesday, July 18, 2006
caaaammppps!!
lalalalaaaa!! ja arriben caampss!! lalalalala que bé que bé!!
pero ha sorgit en mi u npetit dubte... i no se si ho posa al mail pero m fa "peresa" mirar-ho!!! aixi que pregunto... D'ON I A QUINA HORA SORTIM!? NANANANANANANANANAAA1!
res, era per intentar reviure el blog també!!
besetttts! men vaig a la peluuu!! [k be k be!]
ANitA
pero ha sorgit en mi u npetit dubte... i no se si ho posa al mail pero m fa "peresa" mirar-ho!!! aixi que pregunto... D'ON I A QUINA HORA SORTIM!? NANANANANANANANANAAA1!
res, era per intentar reviure el blog també!!
besetttts! men vaig a la peluuu!! [k be k be!]
ANitA
Sunday, July 09, 2006
Compartir el Kompartir
Boon dia!
Em disposo a fer-vos un petit resum del que han estat aquestes dues setmanetes al casal "Estiu Gòtic", organitzat pel Centre Kompartir i Migra-Studio, amb el suport de Càritas.
Vaig començar aquesta mini-aventureta un divendres a la tarda, me n'anava del Kompartir, per primer cop hi havia anat sol, l'Enric havia tingut metge. L'educador dels petits em va fer un crit, per cridar l'atenció, vaig girar-me i em va donar un paper. Al metro vaig llegir-lo. Tractava d'una aventura d'estiu, em convocava el dimecres següent al Centre per parlar sobre el tema.
Ràpidament vaig pensar que era una molt bona idea, l'ambient a casa l'estiu passat va ser una mica atabalant, la mare indignada per la meva passivitat (tele-pc-llit-pc-tele), i aquesta era una bona manera d'okupar el meu temps (lliure o no, ho podem debatir, encara no he començat seriosament el TR). Volia algú que m'hi acompanyés, a veure qui es posa 10 dies entre dimonis sense cap suport. Ho vaig dir a la Carla, a la Gemma, la Eva, el Karlos, la Net i l'Enric.
Només els dos darrers van acceptar finalment, malgrat tinc entès que a la Gemma li feia gràcia. Total, que vam anar a la reunió l'Enric i jo, ens van presentar el Casal, hi hauria un Main theme basat en el mediev, donat que el grup de petits titllaven l'escola on aniriem de "el castillo".
El casal va començar, l'Enric i jo ràpidament vam cercar la companyía i confiança d'Adrià el suís naegeli, la vam guanyar, i treballavem en bloc, la unió fa la força, i una de les premises per als monitors de petits era que tots teníem el mateix poder. Les amenaces van ser continuades, aquests nanos funcionen pel principi de "si hi ha premi ho faig, si hi ha càstig també, segur que em perdonen", i a hores d'ara (i després d'un curs amb la mateixa instrucció), no fan cas encara de l'ordre "la Marta es primera i l'Adrià darrer!!".
Els dies se succeïren, un dia un nano devía llevar-se amb mal peu, perquè va insultar a dos nens i pegar dues nenes. El vaig castigar (merescudament) sense piscina... la Marta el va descastigar, però gràcies a això el nano no va tornar a fer el tonto més, i era un dels més conflictius (dani uno-niños zero!).
El primer divendres vam anar a montjuich, jo mai hi havia anat, i en una de les parades, una nena de 4 anyets va posar-se dreta al banc on jo estava sentat. Vaig agafar-la i la vaig acostar a mi, per si queia, poder-la agafar... aleshores va posar la mà al meu cap i va embojir. Va mossegar-lo i estomacar-lo, va cariciar-lo i m'hi va donar petons. Jo vaig flipar un munt.
El casal va seguir, i al segon dilluns jo era mort. el cap de setmana havia estat agotador a Llinars amb Retumba, poca son, molt "putrum-putrum" i prou birra :P, i com a premi, diumenge havia estat al cole futbolejant un xic amb la gent de l'associació (i de Sants), tot un plaer tornar a fer alguns sprints per allà.
Un nano em demanava amor, però el meu estat somnolent em va fer refusar-lo, em penso que s'ho va pendre malament... però al dia següent, després d'una migdiada de 3 horetes, va preguntar-me "avui no tens sueño, oi?".
I ara em fa il·lusió anar al casal del cole, perquè és una passa endavant, és posar de manifest que sóc dels grans del cole, que és el meu darrer any sent-hi estudiant (que no aprenent), i em fa il·lusió. Em fa gràcia excessiva creuar-me pel cole amb els meus nenets i saludar-los.
Agrairé cròniques de les experiències d'Anna, Carla i Maria.
Danié.
Em disposo a fer-vos un petit resum del que han estat aquestes dues setmanetes al casal "Estiu Gòtic", organitzat pel Centre Kompartir i Migra-Studio, amb el suport de Càritas.
Vaig començar aquesta mini-aventureta un divendres a la tarda, me n'anava del Kompartir, per primer cop hi havia anat sol, l'Enric havia tingut metge. L'educador dels petits em va fer un crit, per cridar l'atenció, vaig girar-me i em va donar un paper. Al metro vaig llegir-lo. Tractava d'una aventura d'estiu, em convocava el dimecres següent al Centre per parlar sobre el tema.
Ràpidament vaig pensar que era una molt bona idea, l'ambient a casa l'estiu passat va ser una mica atabalant, la mare indignada per la meva passivitat (tele-pc-llit-pc-tele), i aquesta era una bona manera d'okupar el meu temps (lliure o no, ho podem debatir, encara no he començat seriosament el TR). Volia algú que m'hi acompanyés, a veure qui es posa 10 dies entre dimonis sense cap suport. Ho vaig dir a la Carla, a la Gemma, la Eva, el Karlos, la Net i l'Enric.
Només els dos darrers van acceptar finalment, malgrat tinc entès que a la Gemma li feia gràcia. Total, que vam anar a la reunió l'Enric i jo, ens van presentar el Casal, hi hauria un Main theme basat en el mediev, donat que el grup de petits titllaven l'escola on aniriem de "el castillo".
El casal va començar, l'Enric i jo ràpidament vam cercar la companyía i confiança d'Adrià el suís naegeli, la vam guanyar, i treballavem en bloc, la unió fa la força, i una de les premises per als monitors de petits era que tots teníem el mateix poder. Les amenaces van ser continuades, aquests nanos funcionen pel principi de "si hi ha premi ho faig, si hi ha càstig també, segur que em perdonen", i a hores d'ara (i després d'un curs amb la mateixa instrucció), no fan cas encara de l'ordre "la Marta es primera i l'Adrià darrer!!".
Els dies se succeïren, un dia un nano devía llevar-se amb mal peu, perquè va insultar a dos nens i pegar dues nenes. El vaig castigar (merescudament) sense piscina... la Marta el va descastigar, però gràcies a això el nano no va tornar a fer el tonto més, i era un dels més conflictius (dani uno-niños zero!).
El primer divendres vam anar a montjuich, jo mai hi havia anat, i en una de les parades, una nena de 4 anyets va posar-se dreta al banc on jo estava sentat. Vaig agafar-la i la vaig acostar a mi, per si queia, poder-la agafar... aleshores va posar la mà al meu cap i va embojir. Va mossegar-lo i estomacar-lo, va cariciar-lo i m'hi va donar petons. Jo vaig flipar un munt.
El casal va seguir, i al segon dilluns jo era mort. el cap de setmana havia estat agotador a Llinars amb Retumba, poca son, molt "putrum-putrum" i prou birra :P, i com a premi, diumenge havia estat al cole futbolejant un xic amb la gent de l'associació (i de Sants), tot un plaer tornar a fer alguns sprints per allà.
Un nano em demanava amor, però el meu estat somnolent em va fer refusar-lo, em penso que s'ho va pendre malament... però al dia següent, després d'una migdiada de 3 horetes, va preguntar-me "avui no tens sueño, oi?".
I ara em fa il·lusió anar al casal del cole, perquè és una passa endavant, és posar de manifest que sóc dels grans del cole, que és el meu darrer any sent-hi estudiant (que no aprenent), i em fa il·lusió. Em fa gràcia excessiva creuar-me pel cole amb els meus nenets i saludar-los.
Agrairé cròniques de les experiències d'Anna, Carla i Maria.
Danié.
Wednesday, July 05, 2006
Post-paskual...!
Hola presiosos!!!
Ja fa bastant temps de la Paskua i de tant en tant encara hi penso, penso en el que ha significat, en el que ha estar per a mi, les noves visions que m'ha donat, la manera en que m'ha incitat a obrir els ulls. Ahir era dimarts, les onze menys molt de la nit, tornava caminant de clown (aprop de rius i taulket) perquè necessito caminar (manera personal de digerir tot el que faig) i mentre caminava per un tros de carrer on (encara que al costat de la diagonal) hi ha com una petita muntañeta a un costat i a cada banda arbres que es creuen adalt... i de sobte vaig pensar en Paskua... sí, també va coincidir que va començar a sonar Tan Solo he Venido, cançó... que estimo molt, i vaig pensar que agraïa molt a la Paskua i a tots els que em vau acompañar en ella el haver descobert el que realment sentía, el que no sók catòlica (cosa que ja savia) però sí cristiana, cosa que dubtava, i que ho sok perquè per mi ser cristià, Jesús i Déu significa amor, i em vaig entristir molt de cop... perquè en recordar que hi ha guerres en nom seu, no ho puc entendre... com es pot odiar en nom de que és amor... no se... em va fer molta pena... i com el que era un missatge de pau també s'ha convertit en un missatge de, molts cops repressió, es pot estimar sense ser lliure¿?
Doncs res, només volia compartir aìxò amb vosaltres (... digueume freak... )
Si algú vol la cançó de tan sol ohe venido cap problema en demanarla!
Avui a la nit o demà al matí us arribarà el més segur un mail parlant del sopar de divendres, no ho expliko ara k arribo tard!! petons molt forts!! us estimooooooo!!!
AnitA
PD: ahir un gat em va seguir fins a casa... k monu!
Ja fa bastant temps de la Paskua i de tant en tant encara hi penso, penso en el que ha significat, en el que ha estar per a mi, les noves visions que m'ha donat, la manera en que m'ha incitat a obrir els ulls. Ahir era dimarts, les onze menys molt de la nit, tornava caminant de clown (aprop de rius i taulket) perquè necessito caminar (manera personal de digerir tot el que faig) i mentre caminava per un tros de carrer on (encara que al costat de la diagonal) hi ha com una petita muntañeta a un costat i a cada banda arbres que es creuen adalt... i de sobte vaig pensar en Paskua... sí, també va coincidir que va començar a sonar Tan Solo he Venido, cançó... que estimo molt, i vaig pensar que agraïa molt a la Paskua i a tots els que em vau acompañar en ella el haver descobert el que realment sentía, el que no sók catòlica (cosa que ja savia) però sí cristiana, cosa que dubtava, i que ho sok perquè per mi ser cristià, Jesús i Déu significa amor, i em vaig entristir molt de cop... perquè en recordar que hi ha guerres en nom seu, no ho puc entendre... com es pot odiar en nom de que és amor... no se... em va fer molta pena... i com el que era un missatge de pau també s'ha convertit en un missatge de, molts cops repressió, es pot estimar sense ser lliure¿?
Doncs res, només volia compartir aìxò amb vosaltres (... digueume freak... )
Si algú vol la cançó de tan sol ohe venido cap problema en demanarla!
Avui a la nit o demà al matí us arribarà el més segur un mail parlant del sopar de divendres, no ho expliko ara k arribo tard!! petons molt forts!! us estimooooooo!!!
AnitA
PD: ahir un gat em va seguir fins a casa... k monu!
Saturday, July 01, 2006
CAMP DE TREBALL
Bones gent!
Com ha anat tot per París? (i els que heu estat a Barcelona gaudint de vacances...)
Amb alguns de vosaltres ja he anat parlant... Les vacances bé?
Weno, us escric per la propera cita important: el camp de treball.
Ja tenim les inscripcions i la fitxa mèdica.
El límit d'inscripció es el 10 de juliol. Compte pq hi ha places limitades... quant abans em confirmeu que veniu, o em passeu la inscripció millor, ok? Jo tinc totes les tardes lliures així que podem quedar quan volgueu. Us ho he enviat tot per mail... h volia penjar akí, xo no es pot, així que si algú no ho ha rebut que m'escrigui un mail i quedem, ok?
Recordeu que està pendent tb el tema sopar!
1 abraçada i petonets!!!
Uri
Com ha anat tot per París? (i els que heu estat a Barcelona gaudint de vacances...)
Amb alguns de vosaltres ja he anat parlant... Les vacances bé?
Weno, us escric per la propera cita important: el camp de treball.
Ja tenim les inscripcions i la fitxa mèdica.
El límit d'inscripció es el 10 de juliol. Compte pq hi ha places limitades... quant abans em confirmeu que veniu, o em passeu la inscripció millor, ok? Jo tinc totes les tardes lliures així que podem quedar quan volgueu. Us ho he enviat tot per mail... h volia penjar akí, xo no es pot, així que si algú no ho ha rebut que m'escrigui un mail i quedem, ok?
Recordeu que està pendent tb el tema sopar!
1 abraçada i petonets!!!
Uri
