Cor Obert II

Ahir 27 de maig, després d’hora i mitja de nervis i d’espera els nostres estimats monitors Noe i Raül van decidir començar a somiar plegats en un nou camí. Tot seguit la crònica del dia.


Després d’una nit bastant extrañilla em vaig llevar a les 8 del matí tot molestant a la Berta, me’n vaig anar cap a casa i la vaig ordenar per fer temps, ja estava nerviosa, quan vaig acabar de dutxar-me i tot, MERDA, només eren les 11.30 i imagineu-vos com estava que vaig fer els deures!
Total a la una va venir la Berta ja arreglada per anar a la boda, jo ja tenia el dinar preparat i vem dinar molt dora perque per cap motiu voliem arribar tard.
Van arribar les tres i ens vem trobar amb els nostres companys sectaris super wapus (el dani molt més que la resta, óstia) per anar cap a llinars (si, amb tren), vem agafar el tren a les 3.30 i vem arribar a llinars a les 4.15, allà vem parlar quina era la millor ruta per anar fins a la casa i vem decidir que la millor ruta era el papa Jordi, Aixi que el vem trucar i va venir amb el padrecito a buscar-nos a l’estació (IDS molt alt perquè vaig pujar al cotxe del padresito, davant, i a sobre em va regalar un clinex xq estava plena de xocolata!) vem arribar a la casa a les 4.30, innocents de nosaltres vem pensar que només hauria d’esperar una hora!
Quan vem arribar vem estar saludant a la gent mirant la carpa fent fotus i rient com sempre fins que va arribar l’hora d’anar cap a dintre, que no hagués calgut perquè la Noe va arribar hora i mitja tard però va valdre la pena esperar!
Primer entra el nuvi guapisim acompanyat d’una cançó que m’encanta (i li demanarem que el món no pari de girar…) i també acompanyat de les primeres llagrimetes… Després de mitja hora arriba el moment més esperat! Entra la Noe presiosa! No tinc paraules per descriure com anava només dir que ara si que vem començar a plorar com lloques, va entrar amb la cançó d’alegria, el Raül al veure-la se li van caure algunes llagrimetes i a la Noe semblava que se li anés a dislocar la mandíbula, no podia somriure més, estava super-mega-feliç!
La ceremònia va ser pasqualera totalment cosa que alguns familiars crec que no van entendre molt bé però nosaltres estavem com peix a l’aigua!
Destacar el moment de la pau, el parenostre i TOT! Perquè va ser emocionant! Tots plorant, (la Tere i el Dani van aguantar com a machotes que són) hasta el Raül i jo al Jordi també el vaig veure quan va entrar la Noe eh..jejeje.
Al sortir de l’església pétals de rosa, arrós i ball del grup de dansa clàssica dels recent casats!
Els cor oberts ens vem anar a fer una fotu amb els nuvis perquè haviem de marxar i els demés a menjar i a disfrutar (:D)!
Però he de dir que vem estar a la millor part de la tarda…
Segurament em deixo un munt de coses però és que encara estic emocionada, digueu-me pava, digueu-me que me’ls estimo…
Gràcies als monitors per deixar-nos compartir un moment com aquest!
Ara a complementar aquesta supercrònica amb els cumentaris!!
Petons i salud!!

(Carla)

Dani:

Després, la Carla I la Berta van anar-se’n amb cotxe I els restants (martona, net, meriweder, maria, mariateresa I dani) vam anar a peu fins al tren, amb tan mala sort que vam perdre el de les 9 i poc... vam decidir comprar unes pizzetes perquè l tren no arribava fins les 10:33 (molt puntual, per cert), i ens les vam menjar compartint a l’estació, mai ens haguéssim imaginat acabar així el dia de la (fa 7 anys) poc imaginable també boda de la Noe i el Raül.

Total, molt guai-ai.

;) Felicitats, i gracies per deixar-nos viure-ho :D.

PD: córren rumors que la festassa no ha acabat fins les 7 del matí, i que alguns dels que a les 7 del matí estaven per allà... ja hi portaven 20 hores... I que després ens diguin secta... però esque molamos un montón y más!
PD2: (pedidos) de part de coroberts de Sants, Sabadell i Mataró, felicitats als nuvis!!

Mai hagués imaginat fer-te això, gràcies, petons.

Ahir va ser un dia emotiu, guai.

Vaig anar força estressat per TR i un parell de tejemanejes amb uns col·legues (no estic en temes de droga, tranquils/es), total, no vaig dinar fins les 5:20. ^^'.

Després vaig començar a fer una truiteta per la nit. Havia pactat d'anar al casal amb la carla, l'Anna i la Merillei. A les 7:40 ens trobavem al cole i ens hi anavem (per trobar-nos amb l'Anna a Plaça del centre) amb el metro.

Vam anar a una misseta i després el partit, després a canaletes i després a caseta (aquesta seria la crònica mega-resumida).

El que vull dir per aqui va més enllà de fets puntuals com la celebració de la copa... que per molt important que sigui, no és el mateix, i cadascun té una vivència pròpia d'aquesta nit, i totes són semblants. Jo vull parlar de qui erem.

Començaré pel començament, osigui per l'any passat, per exemple. La meva relació amb aquestes tres reinetes era (com més) cordial; amb l'Anna intercanviavem algunes paraules aïlladíssimes a anglès, amb la carla alguna salutació/somriure, però era més que res perquè tots dos sóm amics de la Marta, i amb la Maria... doncs jo crec que hi havia un ignorament mutu.

També crec que entre elles no hi havia gaire connexió (el més segur és que m'equivoqui), desde fora no veia grans amistats, ni tan sols una relació.

Tot això ha canviat en aquest curs, crec que bona part de la culpa la té CorObert, i una altra de prou grossa la té la Pàskua. Pels testimonis d'estones de silenci compartits per elles em sembla que no vaig del tot errat.

A més, aquest finde estaré amb la Carla i la senyoreta Salas... i crec que en muntarem una de grossa, que podré trobar en elles cosetes que m'espero (perquè no ho amagaré, confio que segueix havent-hi secretets en tots/es vosaltres).

Petons, abraçades i aleluies. (quina cançó més guai!)

Bones gent!
Avui no hem dit qui escriuria el resum de la reunió.. i veient que alguns de vosaltres esteu estudiant, i per introduir nous escriptors al blog del grup (ja us podrieu estirar la resta...!!!) doncs jo deixaré el meu resum.
Avui en Xavi Barquet ens ha vingut a donar testimoni del seu voluntariat a la Fundació Arrels (www.fundacióarrels.org). És una fundació destinada a ACOMPANYAR persones que es troben en situació sense llar. Primer hem vist un vídeo amb diferents reportatges del centre, i després, en Xavi ens ha explicat que forma part dels equips de carrer i, juntament amb una companya, segueixen una ruta per l'Eixample esquerra i Gràcia, tot aturant-seamb els sense sostre, que ja coneixen de cada setmana, i dedicar-los una estona, a regalar-los part del seu temps. Els ofereixen també la possibilitat, si així ho desitgen, de passar pel centre, on re-estableixen relacions amb altre gent. És una oportunitat per compartir i deixar, per uns instants, la solitud que constantment els acompanya al carrer.
Hem intentat comprendre, mitjançant una petita i senzilla dinàmica, com es pot arribar a aquesta situació, i hem vist que no és culpa seva... "tan sols" se'ls trenca aquesta teranyina de la vida, una construcció tan complexa, però que només s'aguanta per 4 fils.

En acabat, hem anat a l'oratori i hem escoltat una cançó, coneguda per alguns de nosaltres que vam ser a Pasqua, de Brotes de Olivo, Aleluya de la tierra, (que si voleu podeu trobar pitjant a sobre del nom de la cançó). Una cançó que a mi personalment m'ha evocat records, sensacions, moments i persones molt especials...
Finalment hem repartit una petita eina per actuar, un full que recull centres on poder regalar part del nostre temps aquest estiu amb aquells qui més ho necessiten, i en els que podrem participar malgrat no tenir 18 anys ni títol d'animadors... ni tantes pegues que ens poden posar a altres llocs.
Doncs això ha estat la reunió d'avui... als meus ulls és clar! Ara us toca a vosaltres donar-li la vostra pinzellada de color!
Petonets i Abraçades!

Uri

Ei, sé que és llarg, però... interessant!!! parla sobre la creativitat i el com es pot destruir... o al menys adormir!!


Un niño
Autor : Helen Buckley
Una vez un niño fue a la escuela. El era bien pequeño. Y la escuela era bien grande. Pero cuando el niño vio que podía ir a su clase caminando directamente desde la puerta de afuera, él se sintió feliz, y la escuela no le parecía tan grande así:Una mañana, cuando hacía poco que él estaba en la escuela, la maestra dijo:¨ Hoy vamos a hacer un dibujo.¨ Bien –pensó él.A él le gustaba dibujar. El podía hacer todas las cosas: leones y tigres, gallinas y vacas, trenes y barcos..., y tomó su caja de lápices y comenzó a dibujar. Pero la maestra dijo:¨ ¡Esperen! ¡No es hora de comenzar!Y él espero hasta que todos estuviesen prontos.¨ ¡Ahora! –dijo la maestra- Vamos a dibujar flores.¨ ¡Bueno! –pensó el niño.A él le gustaba dibujar flores con lápiz rosa, naranja, azul. Pero la maestra dijo:¨ ¡Esperen! Yo les mostraré cómo se hacen. ¡Así! –dijo la maestra, y era una flor roja con tallo verde.¨ ¡Ahora sí! – dijo la maestra -. Ahora pueden comenzar.El niño miró la flor de la maestra y luego miró la suya. A él le gustaba más su flor que la de la maestra. Pero él no reveló eso. Simplemente guardó su papel e hizo una flor como la de la maestra. Era roja, con el tallo verde.Otro día, cuando el niño abrió la puerta de afuera, la maestra dijo:¨ Hoy vamos a trabajar con plasticina.¨ ¡Bien! –pensó el niño.El podía hacer todo tipo de cosas con plasticina: víboras y muñecos de nieve, elefantes y rabitos; autos y camiones... Y comenzó a apretar y amasar la bola de plasticina, pero la maestra dijo:¨ ¡Esperen! No es hora de comenzar. Y él esperó hasta que todos estuviesen prontos.¨ ¡Ahora! –dijo la maestra- nosotros vamos a hacer una víbora.¨ Bien, pensó el niño. A él le gustaba hacer víboras. Y comenzó a hacer unas de diferentes tamaños y formas. Pero la maestra dijo:¨ -¡Esperen! Yo les mostraré cómo hacer una víbora larga.¨ Así! –dijo la maestra.¨ Ahora pueden comenzarEl niño miró la viborita de la maestra. Entonces, miró las suyas. A él le gustaban más las suyas que las de la maestra. Pero no reveló eso. Simplemente amasó la plasticina, en una gran bola e hizo una viborita como la de la maestra. Que era una viborita larga.Así luego el niño aprendió a esperar y a observar; y a hacer cosas como la maestra, y luego él no hacía las cosas por sí mismo.Entonces sucedió que el niño y su familia se mudaron para otra casa, en otra ciudad y el niño tuvo que ir a otra escuela.Esa escuela era mucho mayor que la primera, entonces había puertas afuera. Para llegar a su salón, él tenía que subir algunos escalones y seguir por un corredor largo para finalmente llegar a su clase.Y justamente en el primer día, que él estaba allí, la maestra dijo:¨ Hoy vamos a hacer un dibujo.¨ Bien –penso el niño. Y esperó a la maestra para que le dijera cómo hacer. Pero ella no dijo nada, apenas andaba por el salón. Cuando se acercó al niño, ella dijo:¨ ¿Tú no quieres dibujar?¨ Sí –dijo el niño-. Pero ¿qué vamos a hacer?¨ Yo no sé, hasta que tú lo hagas –dijo la maestra.¨ ¿Cómo lo haré? –preguntó el niño.¨ ¿Por qué?- dijo la maestra- De la manera que tú quieras.¨ ¿Y de cualquier color? –preguntó él.¨ De cualquier color –dijo la maestra-. Si todos hiciesen el mismo dibujo y usasen los mismos colores, ¿cómo yo podría saber quién hizo qué, ¿y cual sería de quién?.¨ Yo no sé- dijo el niño. Y comenzó a hacer una flor roja, con el tallo verde.

Ahir a cor obert vam parlar del tempsm, de com l'organitzavem, del que feiem amb ell, de com el distribuíem, vam fer una distribució horaria de la setmana i tal, després van posar una cançó de Jarabe de Palo (que n'es de monu el Pau Donés... ghhh) que m'encanta, és la de "tiempo". He descobert que no tinc noció de temps, que realment la única manera que tinc de pensar en el temps és com en la cançó:
"Un beso dura lo que dura un beso,
un sueño dura lo que dura un sueño,
el tiempo dura lo que dura el tiempo
curioso elemento el tiempo"

Doncs res un petonet i una abraçada per a tothom!!!!
Una altre cosa a esmentar és o bona que estava la nata que va portar en Jordi amb els iogurts i els flams congelats i també la xocolata!! va ser un brenar corobert diferent!!! (pero no por ello menos bueno)

ingaaa!! iosss!!! no oblideu passar-vos pel meu space si us avorriu= http://spaces.msn.com/netpeta

AnitA

PD: apa tots anem-hi a pujar escales (o no) a Montserrat!

anònimament vull demanar als animadors que facin una mica de revisió de l'any desde el vostre punt de vista elevat parlant desde l'IDS, ara que queden 3 o 4 reunions i, pel que sabem, no hi sereu tots a totes.