Cor Obert II

Ultim? avui ha estat l'últim dia de cor obert 3-4? esperem que no, encara queda el dia del sopar, camps, i sobretot queden molts i molts dies que podem estar tots junts, perquè com hem dit varies vegades el terme grup crec... que aquest any estem molt molt molt units, moltissim. I si, som un grup. Falta gent? doncs si falta gent, pero segueix considerant-se grup. Per exemple jo a la majoria dels de segon -tret d'un parell- no els considero grup, i amb aixo no retrec res, simplement dic el que penso, i algu de primer que no veniu gairabe mai, per el que sigui, doncs segurament us considero grup. Perque almenys mostreu un minim interes.

Ha quedat definit i ben definit el que ha estat aquest any i el que és cor obert, i qui sap si també el que serà.

Bueno, res més, que m'ha agradat moltisim el moment del final, (Uri jo m'esperava un cd amb les fotos i les cançons, no es pot pagar o fer algun xanxullu d'aquests?? jeje)
I res, que ha sigut un gran repàs d'aquest any.
Sincerament si que ha canviat molt cor obert 3 en respecte a cor obert 2. I no només perque no juguem tant (no cal que m'apoyeu quan he dit aixo, pero segeixo pensant que es veritat, tot i que encara juguem, pero es que el nostre basquet es intocable) pero també tot el que es fa te un rerefons molt més profund tan a nivell personal de cadascu o colectiu, de grup o sobre el voluntariat. Tot te alguna moralitat, i d'aixo es tracta no?¿ crec que si.

Respecta a l'associacio també hi ha un canvi enorme, jo ara em sento que formem més part de l'associacio, per varies coses, i tmbe com bé a dit la Maria Salas "ara ens saludem amb els monitors, siguin quins siguin, de la branca que siguin" i es veritat, crec que és arrel de pasqua que ens coneixem més tots.

Després dons que a nivell personal (ara parlo per mi mateixa) ha estat un canvi brutal pero brutal com ja he dit. Aquest any no ha estat dels millors de la meva vida ni mlt menys pero poster des de pasqua tot ha canviat moltisim. He conegut moltisima gent, i a més no és que m'hagi conegut més a mi mateixa, perque ja em coneixia, -jo tenia algun que altre problemet al meu cervell- i sabia com resoldrel pero no va ser fins a Pasqua que vaig escoltar aquesta solucio i realment vaig ferme cas a mi mateixa. Va ser com una empenta per fer el salt que no m'atrevia a fer, pero tot inconscientment eh.
Nose, com sempre he pensat Pasqua ha estat com una "cura amb salut" (com solen dir les iaies o les mames) de tots els problemets que havia tingut fins llavors. I ara els segueixo tenint, clar, no han canviat tots, pero els veig d'una altre manera, en aixo es canvia, en la manera de veure les coses. Tot m'ho prenc mes amb calma i sobretot amb molta més confiança i seguretat.


doncs bé res mes. Sento haverme allargat tant, pero mira, mala sort tu!


pd: s'havia dit de fer el sopar o bé el dia 22 (que es divendres i els de maristes el dia qe torneu de paris) o sino cap al 8 de juliol ok?¿ El sopar es per donarnos el collar de cor obert 3-4 i el fulard, a cadascu el que els hi pertoca.

Un petonas per tothom i moltes abraçades sectaries.
Se us estima. Gracies a vosaltres per estar aquest temps fent "grup i experiencia"


Maria. (merillei)