Sunday, July 09, 2006
Compartir el Kompartir
Boon dia!
Em disposo a fer-vos un petit resum del que han estat aquestes dues setmanetes al casal "Estiu Gòtic", organitzat pel Centre Kompartir i Migra-Studio, amb el suport de Càritas.
Vaig començar aquesta mini-aventureta un divendres a la tarda, me n'anava del Kompartir, per primer cop hi havia anat sol, l'Enric havia tingut metge. L'educador dels petits em va fer un crit, per cridar l'atenció, vaig girar-me i em va donar un paper. Al metro vaig llegir-lo. Tractava d'una aventura d'estiu, em convocava el dimecres següent al Centre per parlar sobre el tema.
Ràpidament vaig pensar que era una molt bona idea, l'ambient a casa l'estiu passat va ser una mica atabalant, la mare indignada per la meva passivitat (tele-pc-llit-pc-tele), i aquesta era una bona manera d'okupar el meu temps (lliure o no, ho podem debatir, encara no he començat seriosament el TR). Volia algú que m'hi acompanyés, a veure qui es posa 10 dies entre dimonis sense cap suport. Ho vaig dir a la Carla, a la Gemma, la Eva, el Karlos, la Net i l'Enric.
Només els dos darrers van acceptar finalment, malgrat tinc entès que a la Gemma li feia gràcia. Total, que vam anar a la reunió l'Enric i jo, ens van presentar el Casal, hi hauria un Main theme basat en el mediev, donat que el grup de petits titllaven l'escola on aniriem de "el castillo".
El casal va començar, l'Enric i jo ràpidament vam cercar la companyía i confiança d'Adrià el suís naegeli, la vam guanyar, i treballavem en bloc, la unió fa la força, i una de les premises per als monitors de petits era que tots teníem el mateix poder. Les amenaces van ser continuades, aquests nanos funcionen pel principi de "si hi ha premi ho faig, si hi ha càstig també, segur que em perdonen", i a hores d'ara (i després d'un curs amb la mateixa instrucció), no fan cas encara de l'ordre "la Marta es primera i l'Adrià darrer!!".
Els dies se succeïren, un dia un nano devía llevar-se amb mal peu, perquè va insultar a dos nens i pegar dues nenes. El vaig castigar (merescudament) sense piscina... la Marta el va descastigar, però gràcies a això el nano no va tornar a fer el tonto més, i era un dels més conflictius (dani uno-niños zero!).
El primer divendres vam anar a montjuich, jo mai hi havia anat, i en una de les parades, una nena de 4 anyets va posar-se dreta al banc on jo estava sentat. Vaig agafar-la i la vaig acostar a mi, per si queia, poder-la agafar... aleshores va posar la mà al meu cap i va embojir. Va mossegar-lo i estomacar-lo, va cariciar-lo i m'hi va donar petons. Jo vaig flipar un munt.
El casal va seguir, i al segon dilluns jo era mort. el cap de setmana havia estat agotador a Llinars amb Retumba, poca son, molt "putrum-putrum" i prou birra :P, i com a premi, diumenge havia estat al cole futbolejant un xic amb la gent de l'associació (i de Sants), tot un plaer tornar a fer alguns sprints per allà.
Un nano em demanava amor, però el meu estat somnolent em va fer refusar-lo, em penso que s'ho va pendre malament... però al dia següent, després d'una migdiada de 3 horetes, va preguntar-me "avui no tens sueño, oi?".
I ara em fa il·lusió anar al casal del cole, perquè és una passa endavant, és posar de manifest que sóc dels grans del cole, que és el meu darrer any sent-hi estudiant (que no aprenent), i em fa il·lusió. Em fa gràcia excessiva creuar-me pel cole amb els meus nenets i saludar-los.
Agrairé cròniques de les experiències d'Anna, Carla i Maria.
Danié.
Em disposo a fer-vos un petit resum del que han estat aquestes dues setmanetes al casal "Estiu Gòtic", organitzat pel Centre Kompartir i Migra-Studio, amb el suport de Càritas.
Vaig començar aquesta mini-aventureta un divendres a la tarda, me n'anava del Kompartir, per primer cop hi havia anat sol, l'Enric havia tingut metge. L'educador dels petits em va fer un crit, per cridar l'atenció, vaig girar-me i em va donar un paper. Al metro vaig llegir-lo. Tractava d'una aventura d'estiu, em convocava el dimecres següent al Centre per parlar sobre el tema.
Ràpidament vaig pensar que era una molt bona idea, l'ambient a casa l'estiu passat va ser una mica atabalant, la mare indignada per la meva passivitat (tele-pc-llit-pc-tele), i aquesta era una bona manera d'okupar el meu temps (lliure o no, ho podem debatir, encara no he començat seriosament el TR). Volia algú que m'hi acompanyés, a veure qui es posa 10 dies entre dimonis sense cap suport. Ho vaig dir a la Carla, a la Gemma, la Eva, el Karlos, la Net i l'Enric.
Només els dos darrers van acceptar finalment, malgrat tinc entès que a la Gemma li feia gràcia. Total, que vam anar a la reunió l'Enric i jo, ens van presentar el Casal, hi hauria un Main theme basat en el mediev, donat que el grup de petits titllaven l'escola on aniriem de "el castillo".
El casal va començar, l'Enric i jo ràpidament vam cercar la companyía i confiança d'Adrià el suís naegeli, la vam guanyar, i treballavem en bloc, la unió fa la força, i una de les premises per als monitors de petits era que tots teníem el mateix poder. Les amenaces van ser continuades, aquests nanos funcionen pel principi de "si hi ha premi ho faig, si hi ha càstig també, segur que em perdonen", i a hores d'ara (i després d'un curs amb la mateixa instrucció), no fan cas encara de l'ordre "la Marta es primera i l'Adrià darrer!!".
Els dies se succeïren, un dia un nano devía llevar-se amb mal peu, perquè va insultar a dos nens i pegar dues nenes. El vaig castigar (merescudament) sense piscina... la Marta el va descastigar, però gràcies a això el nano no va tornar a fer el tonto més, i era un dels més conflictius (dani uno-niños zero!).
El primer divendres vam anar a montjuich, jo mai hi havia anat, i en una de les parades, una nena de 4 anyets va posar-se dreta al banc on jo estava sentat. Vaig agafar-la i la vaig acostar a mi, per si queia, poder-la agafar... aleshores va posar la mà al meu cap i va embojir. Va mossegar-lo i estomacar-lo, va cariciar-lo i m'hi va donar petons. Jo vaig flipar un munt.
El casal va seguir, i al segon dilluns jo era mort. el cap de setmana havia estat agotador a Llinars amb Retumba, poca son, molt "putrum-putrum" i prou birra :P, i com a premi, diumenge havia estat al cole futbolejant un xic amb la gent de l'associació (i de Sants), tot un plaer tornar a fer alguns sprints per allà.
Un nano em demanava amor, però el meu estat somnolent em va fer refusar-lo, em penso que s'ho va pendre malament... però al dia següent, després d'una migdiada de 3 horetes, va preguntar-me "avui no tens sueño, oi?".
I ara em fa il·lusió anar al casal del cole, perquè és una passa endavant, és posar de manifest que sóc dels grans del cole, que és el meu darrer any sent-hi estudiant (que no aprenent), i em fa il·lusió. Em fa gràcia excessiva creuar-me pel cole amb els meus nenets i saludar-los.
Agrairé cròniques de les experiències d'Anna, Carla i Maria.
Danié.
# posted by CorObertII @ 10:58:00 AM 
Comments:
<< Home
Wooo!! doncs jo desrpés de dos anys a mitjans (hauria estat molt bé fer de monitora amb vosaltres makus!!] he estat a petits, relació completament diferent!!!! Amb ells no pots parlar!! jaja potser són més fàcils, pero no són els mitjans!! que són uns dimoniets però són els meus dimoniettsss!!! jjajaja!
Us diré un dels moments més macos de la meva experiència; Mirna, el primer dia a la picina ni toca l'aigua i en pujarla a sobre una colxoneta a sobre la mónica i agafantla jo tmb pke es sentís segura cridant i plorant; segon dia a la picina: entra amb mi a la petita, plora pero li aconsegueixo fer veure que no passa res, després amb una colxoneta gran i verda a la picina gran, por i plors i després riures i: méees!! un dos iii!! TRES!, anem a la petita, no sé com acosegueixo que no siguui miko i posi els peus al terra de la picina (agafa a mi, evidentment) després una mica més de plor i ja després amb un xurro d'aquells que floten ella soleta agafada allà; ara... MOMENT CRUCIAL! l'agafo de la panxa i comença a plorar com el primer dia... de sobte se m'acut una idea... començo a cantar la tornada de "tan solo he venido" i la nena es calma, la nena ja no té por... mou els peuets i neda,... "ota vé la canxón!" i jo amb somriure d'orella a orella!!!!
En definitiva, que genial!!!!
AnitA
PD: woooo!!
Post a Comment
Us diré un dels moments més macos de la meva experiència; Mirna, el primer dia a la picina ni toca l'aigua i en pujarla a sobre una colxoneta a sobre la mónica i agafantla jo tmb pke es sentís segura cridant i plorant; segon dia a la picina: entra amb mi a la petita, plora pero li aconsegueixo fer veure que no passa res, després amb una colxoneta gran i verda a la picina gran, por i plors i després riures i: méees!! un dos iii!! TRES!, anem a la petita, no sé com acosegueixo que no siguui miko i posi els peus al terra de la picina (agafa a mi, evidentment) després una mica més de plor i ja després amb un xurro d'aquells que floten ella soleta agafada allà; ara... MOMENT CRUCIAL! l'agafo de la panxa i comença a plorar com el primer dia... de sobte se m'acut una idea... començo a cantar la tornada de "tan solo he venido" i la nena es calma, la nena ja no té por... mou els peuets i neda,... "ota vé la canxón!" i jo amb somriure d'orella a orella!!!!
En definitiva, que genial!!!!
AnitA
PD: woooo!!
<< Home
