Thursday, May 18, 2006

 

CorObertBlaugrana

Ahir va ser un dia emotiu, guai.

Vaig anar força estressat per TR i un parell de tejemanejes amb uns col·legues (no estic en temes de droga, tranquils/es), total, no vaig dinar fins les 5:20. ^^'.

Després vaig començar a fer una truiteta per la nit. Havia pactat d'anar al casal amb la carla, l'Anna i la Merillei. A les 7:40 ens trobavem al cole i ens hi anavem (per trobar-nos amb l'Anna a Plaça del centre) amb el metro.

Vam anar a una misseta i després el partit, després a canaletes i després a caseta (aquesta seria la crònica mega-resumida).

El que vull dir per aqui va més enllà de fets puntuals com la celebració de la copa... que per molt important que sigui, no és el mateix, i cadascun té una vivència pròpia d'aquesta nit, i totes són semblants. Jo vull parlar de qui erem.

Començaré pel començament, osigui per l'any passat, per exemple. La meva relació amb aquestes tres reinetes era (com més) cordial; amb l'Anna intercanviavem algunes paraules aïlladíssimes a anglès, amb la carla alguna salutació/somriure, però era més que res perquè tots dos sóm amics de la Marta, i amb la Maria... doncs jo crec que hi havia un ignorament mutu.

També crec que entre elles no hi havia gaire connexió (el més segur és que m'equivoqui), desde fora no veia grans amistats, ni tan sols una relació.

Tot això ha canviat en aquest curs, crec que bona part de la culpa la té CorObert, i una altra de prou grossa la té la Pàskua. Pels testimonis d'estones de silenci compartits per elles em sembla que no vaig del tot errat.

A més, aquest finde estaré amb la Carla i la senyoreta Salas... i crec que en muntarem una de grossa, que podré trobar en elles cosetes que m'espero (perquè no ho amagaré, confio que segueix havent-hi secretets en tots/es vosaltres).

Petons, abraçades i aleluies. (quina cançó més guai!)

Comments:
woooo1! certament certament!! us desitjo el millor a tots tres aquest finde!! que Kairoi us enamori (a parte de dos otras personas que también lo harán; espero que todo vaya bien!!!) i també us desitjo una bona ascenció de Montserrat!! Jo estaré present moralment! les forces no arriben a tant!! En un principi anava a venir... però el sentit comú comneça a fer mal en mi...
Un petó molt fort!! i una proposta de no aterrar mai de Paskua, viure-la sempre... a cada moment!!
Una altra cosa... quan esteu al monestir, quan cantin el Virolai... llavors recordeu-vos de mi!! es una cançó molt especial, el meu avi la cantava sempre... i (com la carla va comprovar l'any passat) m'emociona!!!!
Molts petons i molta força per ujar aquelles escales!!!!!!!!!!
Se os quiere!!
També a qui entri a aquest blog i vagi a montserrat, molta força i alegria!!!

AnitA

PD: si us avorriu:
http://spaces.msn.com/netpeta
 
Post a Comment



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?