Cor Obert II

Ahir 27 de maig, després d’hora i mitja de nervis i d’espera els nostres estimats monitors Noe i Raül van decidir començar a somiar plegats en un nou camí. Tot seguit la crònica del dia.


Després d’una nit bastant extrañilla em vaig llevar a les 8 del matí tot molestant a la Berta, me’n vaig anar cap a casa i la vaig ordenar per fer temps, ja estava nerviosa, quan vaig acabar de dutxar-me i tot, MERDA, només eren les 11.30 i imagineu-vos com estava que vaig fer els deures!
Total a la una va venir la Berta ja arreglada per anar a la boda, jo ja tenia el dinar preparat i vem dinar molt dora perque per cap motiu voliem arribar tard.
Van arribar les tres i ens vem trobar amb els nostres companys sectaris super wapus (el dani molt més que la resta, óstia) per anar cap a llinars (si, amb tren), vem agafar el tren a les 3.30 i vem arribar a llinars a les 4.15, allà vem parlar quina era la millor ruta per anar fins a la casa i vem decidir que la millor ruta era el papa Jordi, Aixi que el vem trucar i va venir amb el padrecito a buscar-nos a l’estació (IDS molt alt perquè vaig pujar al cotxe del padresito, davant, i a sobre em va regalar un clinex xq estava plena de xocolata!) vem arribar a la casa a les 4.30, innocents de nosaltres vem pensar que només hauria d’esperar una hora!
Quan vem arribar vem estar saludant a la gent mirant la carpa fent fotus i rient com sempre fins que va arribar l’hora d’anar cap a dintre, que no hagués calgut perquè la Noe va arribar hora i mitja tard però va valdre la pena esperar!
Primer entra el nuvi guapisim acompanyat d’una cançó que m’encanta (i li demanarem que el món no pari de girar…) i també acompanyat de les primeres llagrimetes… Després de mitja hora arriba el moment més esperat! Entra la Noe presiosa! No tinc paraules per descriure com anava només dir que ara si que vem començar a plorar com lloques, va entrar amb la cançó d’alegria, el Raül al veure-la se li van caure algunes llagrimetes i a la Noe semblava que se li anés a dislocar la mandíbula, no podia somriure més, estava super-mega-feliç!
La ceremònia va ser pasqualera totalment cosa que alguns familiars crec que no van entendre molt bé però nosaltres estavem com peix a l’aigua!
Destacar el moment de la pau, el parenostre i TOT! Perquè va ser emocionant! Tots plorant, (la Tere i el Dani van aguantar com a machotes que són) hasta el Raül i jo al Jordi també el vaig veure quan va entrar la Noe eh..jejeje.
Al sortir de l’església pétals de rosa, arrós i ball del grup de dansa clàssica dels recent casats!
Els cor oberts ens vem anar a fer una fotu amb els nuvis perquè haviem de marxar i els demés a menjar i a disfrutar (:D)!
Però he de dir que vem estar a la millor part de la tarda…
Segurament em deixo un munt de coses però és que encara estic emocionada, digueu-me pava, digueu-me que me’ls estimo…
Gràcies als monitors per deixar-nos compartir un moment com aquest!
Ara a complementar aquesta supercrònica amb els cumentaris!!
Petons i salud!!

(Carla)

Dani:

Després, la Carla I la Berta van anar-se’n amb cotxe I els restants (martona, net, meriweder, maria, mariateresa I dani) vam anar a peu fins al tren, amb tan mala sort que vam perdre el de les 9 i poc... vam decidir comprar unes pizzetes perquè l tren no arribava fins les 10:33 (molt puntual, per cert), i ens les vam menjar compartint a l’estació, mai ens haguéssim imaginat acabar així el dia de la (fa 7 anys) poc imaginable també boda de la Noe i el Raül.

Total, molt guai-ai.

;) Felicitats, i gracies per deixar-nos viure-ho :D.

PD: córren rumors que la festassa no ha acabat fins les 7 del matí, i que alguns dels que a les 7 del matí estaven per allà... ja hi portaven 20 hores... I que després ens diguin secta... però esque molamos un montón y más!
PD2: (pedidos) de part de coroberts de Sants, Sabadell i Mataró, felicitats als nuvis!!