Cor Obert II

Ahir mirava la tele, utilitzant la meva pelada, irritada i blanca mà vaig fer zàpping perquè el programa de cuina de Cuatro s'havia acabat.

Vaig passar per la 1 (feien gente... un programa en què es dediquen a redactar succeïments... o dit d'una altra manera, el morbós de veure lo desgraciats que arriben a ser alguns en el nostre país), després la 2, un home amb barba i cabells llargs descuidats preguntava "què és una bona persona?". Em vaig quedar.

Primer va entrevistar dos jutges. el primer va llençar la pilota. L'altre va dir que molts cops era millor enviar la llei a la merda per ser bona persona, i que ell jutjava això.

Després va xerrar amb un manifestant solitari, que deia que a la vida només calien dues coses: Amar al prójimo i Amar a Diós. Però va dir que la primera era conseqüència de la segona ja que "si yo no le tuviera que dar cuentas a Diós [al grup de referència, als pares, als amics...] no me importaría un carajo el próximo".

Seguint la pista de Déu l'entrevistador va isitar un parell de mossèns, que portaven una ONG que ajuda els "pobres vergonyants" [aquelles famílies que havien gaudit deriqueses... i les perderen, i ara les passen putes]. Res de destacable, a mi em va fotre que ajudéssin només aquest tipus de pobres, ho vaig trobar poc guai, però és relativament llògic, tothom escombra cap a casa seva... no?

Després va entrevistar un camioner, que deia que "joé, depende el momento, no? a veces sacas todo lo malo y otras veces sacas lo bueno, tiene que haver un equilibrio, no?".

Després vingué una entrevista a una parella de pijets, amb la vida solucionada, aquesta parella que es veu que havien estat "de lo peor, vaya", i resultava que ara se n'anaven a l'Índia... a ser part d'un centre d'acollida a nenes abandonades/orfes. "no es por ser buenas personas ni por redimir lo malo, ni por diós ni por reencarnarnos en algo mejor, es para ser felices". També va dir un d'ells "De tota manera, en aquest món de cops de colze i competitivitat és impossible ser bona persona o pensar en els altres, per això anem allà".

Això el va portar a entrevistar una hermitana, que va dir coses molt interessants, tals com que no calia saber-ho sempre tot, que calia deixar coses per saber [el trascendent?], que no podiem judicar mai algú per un acte, ja que no sabíem què l'havia portat a fer-lo [vaig pensar en tots aquells que em deien "burruuuuuuuu" quan els explicava lo de la mà]. I a la pregunta de "vosté és una bona persona?" va venir a dir que no hi ha bones ni males persones, que sóm tots a ratlles.

La reflexió de l'entrevistador va ser "Total, que las personas somos a rallas... negras y blancas [ying-yang], azules y... rojas? [blaugrana]... o buenas malas?"

Espero que ho trobeu interessant... Jo em vaig quedar pensatiu, i encara em dura... rendir cuentas? a rallas? bona persona?