Tuesday, April 18, 2006
Divendres Sant segons Daniel (paskualero sectari)
Divendres Sant.
Bé, el segon dia a les Avellanes va començar amb [mai] excessiu bon rotllo. Cançons guais, crits, encaixos de mà i petons.
Vam baixar a a pregària del parc i ens van llegir la història d'un empresari que estava de viatge de negocis.
La cosa és que els seus companys estaven molt atrafegats corrents cap al vol pk estaven a punt de perdre'l i sense voler van tumbar una cistella plena de pomes. Cap d'ells va aturar-se menys el senyor en qüestió, que va demanar a un company que avisés la seva dona que arribaria tard. Va quedar-se a recollir les pomes i va descobrir que la venedora en qüestió era cega, i estava plorant. [ostia, que fort] Va pagar-li les pomes malmeses i se'n va anar després d'ajudar-la.
Van repartir-nos unes boletes amb un forat... n'hi ha foto. En Sergi i jo vam quedar-nos sense cordill per a lligar-nos-les al canell o al coll [i al dia següent la Laura ens en va donar :D gràcieeeeees!!!].
Després vam esmorzar bastant bé, molt bo tot. I després assaig de cants [kin paaaaaaaaaaaaaL!!].
Vam fer després el camí de la creu, amb el solot ke feia, kasi morim. Vaig parlar una miqueta amb en Jordi i amb l'Eva (amb la freak i amb la biby) i avaaall. Vam entrar a la cova de gel, o com fós que es deia, que es veu que allà hi guardaven els aliments els cures feia molt de temps, i weenu... rfrescar, refrescava.
Després, el dinar. Altre cop vaig compartir tasques amb els joves i va ser gratificant servir amb ells, que de qualsevol cosa en treien un somriure o fins i tot un crit histèric. Vam dinar molt bé. Després vam tenir temps lliure, em penso que vaig anar amb en sergi a ll'herba alta (n'hi ha fotos) i després a jugar a futbol. Genial.
Vam berenar unes meravelloses ensiamades oooh, ke bones, JODER! I vaig veure la Patri, el Victor i el Carles, que acabaven d'arribar, quina il·lusió veure la Patri, la primera noia que algun dia va atraure'm... reconvertida en la meva cunyada per un temps i vista, desde ja fa temps, com a una amiga amb qui parlo poc. Genial.
I després en Seva ens va fer una xerrada sobre coses i va concloure amb una cançó meravellosa d'un tal Silvio Rodriguez que es deia Te amaré, cançó meravellosa que no puc deixar d'escoltar. Que va donar pas a 1 hora de silenci en la que vaig poder gaudir de l'oratori Taizé per mi sol i de l'herba alta. geniaaal. avans d'anar a l'herba, cal esmentar que vaig parlar amb en Valerià. Quin home més sabi... em va dir coses que em van donar a pensar.
Després va haver-hi una celebració a l'Esglèsia, molt emotiva, em va deixar com a mitges, la celebració, alló que et deixa buscant coses dins teu, pos eso. aleshores vam fer una reunió tots els personatges d'Immaculada i buff, quin riure, i alhora que guai.
Hi havia una dona que portava moltissim temps sent d'Immaculada i bueno,akest era el meu primer any, i no sé, em va fer gracia veure en ella l'experiència, una dona que, malgrat tenir alguna arruga, la veies radiant, plena de vida, d'experiències i de salut, disposada a donar amor i joia arreu. Genial. Va parlar el meu germà amb paraules molt emotives, va dir coses maques, va parlar molta de la gent que em coneix per allà, i no sé, tot molt guai.
Just després de fer això vaig baixar amb la Carla i el sergi a "vetllar la creu". Hi vaig anar amb certa reserva i bastanta por. aixi que... vaig anar-me'n de seguida cap al llit, i en realitat, quan vaig pensar de debó va ser al llit. I ostia, si que hi ha coses dins meu que cal canviar.
Demà dissabte.
Bé, el segon dia a les Avellanes va començar amb [mai] excessiu bon rotllo. Cançons guais, crits, encaixos de mà i petons.
Vam baixar a a pregària del parc i ens van llegir la història d'un empresari que estava de viatge de negocis.
La cosa és que els seus companys estaven molt atrafegats corrents cap al vol pk estaven a punt de perdre'l i sense voler van tumbar una cistella plena de pomes. Cap d'ells va aturar-se menys el senyor en qüestió, que va demanar a un company que avisés la seva dona que arribaria tard. Va quedar-se a recollir les pomes i va descobrir que la venedora en qüestió era cega, i estava plorant. [ostia, que fort] Va pagar-li les pomes malmeses i se'n va anar després d'ajudar-la.
Van repartir-nos unes boletes amb un forat... n'hi ha foto. En Sergi i jo vam quedar-nos sense cordill per a lligar-nos-les al canell o al coll [i al dia següent la Laura ens en va donar :D gràcieeeeees!!!].
Després vam esmorzar bastant bé, molt bo tot. I després assaig de cants [kin paaaaaaaaaaaaaL!!].
Vam fer després el camí de la creu, amb el solot ke feia, kasi morim. Vaig parlar una miqueta amb en Jordi i amb l'Eva (amb la freak i amb la biby) i avaaall. Vam entrar a la cova de gel, o com fós que es deia, que es veu que allà hi guardaven els aliments els cures feia molt de temps, i weenu... rfrescar, refrescava.
Després, el dinar. Altre cop vaig compartir tasques amb els joves i va ser gratificant servir amb ells, que de qualsevol cosa en treien un somriure o fins i tot un crit histèric. Vam dinar molt bé. Després vam tenir temps lliure, em penso que vaig anar amb en sergi a ll'herba alta (n'hi ha fotos) i després a jugar a futbol. Genial.
Vam berenar unes meravelloses ensiamades oooh, ke bones, JODER! I vaig veure la Patri, el Victor i el Carles, que acabaven d'arribar, quina il·lusió veure la Patri, la primera noia que algun dia va atraure'm... reconvertida en la meva cunyada per un temps i vista, desde ja fa temps, com a una amiga amb qui parlo poc. Genial.
I després en Seva ens va fer una xerrada sobre coses i va concloure amb una cançó meravellosa d'un tal Silvio Rodriguez que es deia Te amaré, cançó meravellosa que no puc deixar d'escoltar. Que va donar pas a 1 hora de silenci en la que vaig poder gaudir de l'oratori Taizé per mi sol i de l'herba alta. geniaaal. avans d'anar a l'herba, cal esmentar que vaig parlar amb en Valerià. Quin home més sabi... em va dir coses que em van donar a pensar.
Després va haver-hi una celebració a l'Esglèsia, molt emotiva, em va deixar com a mitges, la celebració, alló que et deixa buscant coses dins teu, pos eso. aleshores vam fer una reunió tots els personatges d'Immaculada i buff, quin riure, i alhora que guai.
Hi havia una dona que portava moltissim temps sent d'Immaculada i bueno,akest era el meu primer any, i no sé, em va fer gracia veure en ella l'experiència, una dona que, malgrat tenir alguna arruga, la veies radiant, plena de vida, d'experiències i de salut, disposada a donar amor i joia arreu. Genial. Va parlar el meu germà amb paraules molt emotives, va dir coses maques, va parlar molta de la gent que em coneix per allà, i no sé, tot molt guai.
Just després de fer això vaig baixar amb la Carla i el sergi a "vetllar la creu". Hi vaig anar amb certa reserva i bastanta por. aixi que... vaig anar-me'n de seguida cap al llit, i en realitat, quan vaig pensar de debó va ser al llit. I ostia, si que hi ha coses dins meu que cal canviar.
Demà dissabte.
# posted by CorObertII @ 1:38:00 PM 
Comments:
<< Home
Jo diria: "crònica de divendres segons Sant Daniel". Dóna més credibilitat! jejejeje
Una mica de crítica no anirà malament. Ens farà baixar del núvol poquet a poquet i aterrar amb calma.
Ara toca complicar-se amb el grup.
Idees?
Una mica de crítica no anirà malament. Ens farà baixar del núvol poquet a poquet i aterrar amb calma.
Ara toca complicar-se amb el grup.
Idees?
buff dani nose cm ets capas d resumir tans sentimens i tantes emucions en paraules...ets el meu idol..jo ara mateix no se cm expressar tot el q ma fet sntir i experimentar paskua...e plurat (cosa no abitual en mi...gracies jordi..)e rigut(cosa mes abitual en mi...gracies a tots!)i e pensat, a vegades no sabia en q pensar i simplemen estava alla xo m smbla q ja era prou...(jo sq no mexpliku tan b cm el dani..)
jo aqet trimestre em cumprumetu a ressusitar allo q tots vem escriure al claustre!
petons!
PD: la dona es deia Mabi dani...
jejjeejje
jo aqet trimestre em cumprumetu a ressusitar allo q tots vem escriure al claustre!
petons!
PD: la dona es deia Mabi dani...
jejjeejje
# posted by 
: 18/4/06 16:23
: 18/4/06 16:23
´no sabia si mabi o mabel.
per cert... jo t'entenc, carla.
Respecte a tot això de les ideologies i tot aixo... hi estic pensant. em fa por dir que sóc cristià. el missatge i tal m'agrada, però claro, no m'agrada l'esglèsia, ni m'agrada la idea d'estar lligat a quelcom.
Cristianisme avui en dia no és associat al servei als altres ni a la fraternitat general que vivia amb nosaltres a la Paskua.
em defineixo...
com a alternactiu.
(per cert, crec en quelcom extrasensorial que em fa fer les coses, però no és Déu... sóc JO)
per cert... jo t'entenc, carla.
Respecte a tot això de les ideologies i tot aixo... hi estic pensant. em fa por dir que sóc cristià. el missatge i tal m'agrada, però claro, no m'agrada l'esglèsia, ni m'agrada la idea d'estar lligat a quelcom.
Cristianisme avui en dia no és associat al servei als altres ni a la fraternitat general que vivia amb nosaltres a la Paskua.
em defineixo...
com a alternactiu.
(per cert, crec en quelcom extrasensorial que em fa fer les coses, però no és Déu... sóc JO)
Gràcies per donar una oportunitat a la Pascua, per obrir els vostres sentits i els vostres cors. Per mirar amb uns altres ulls, una nova mirada. Pascua és una experiència que s'ha de viure i els que hi heu anat ara podeu entendre per que. és una llàstima q en comtes de ser 9 no fossim 15, però que hi farem cadascú tria com viure la seva vida i opta per unes coses i deixa passar unes altres com La performance i les pilotes de tennis. Per aquells que no vau venir us vam trobar a faltar. I pels que vau venir ara ens queda transmetre el missatge, el pq val la pena complicar-se la vida, el pq encara que no volguem ser etiquetats ens sentim cristians o almenys aquest tipus de cristians, pq volem seguir uns ideals , pq pensem que els somnis es poden fer realitat. Per entendre que vol dir morir i q vol dir ressucitar. Pq la llum de dissabte ens acompanyi, pq l'esclat d'alegria que tots vam sentir a l'esglèsia ens mogui a actuar, a donar esperança aquells que no la tenen. A tranmetre i contagiar la nostra felicitat pq Jesús es viu en nosaltres!!!!!storm is passing over!!!!o yes!!!!!
un petonàs!!!
Uoh uoh!!ara si que ha quedat sectari total, però no ens ha d'importar el que pensin de nosaltres sino el q nosaltres hem sentit i en allò q creiem i es que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.
un petonàs!!!
Uoh uoh!!ara si que ha quedat sectari total, però no ens ha d'importar el que pensin de nosaltres sino el q nosaltres hem sentit i en allò q creiem i es que UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.
# posted by : 18/4/06 19:15
: 18/4/06 19:15
Dani, Tere, and company... a mi m'agrada dir-li ateu cristià... o cristià a seques, un gran concepte, diferent de cristià catòlic i apostòlic...
El que et deia al sortir el divendres de missa... és el que tú vulguis ser.. . no el que els demés creguin que ets...
Per més sobre el tema... Diumenge?
1 abraçada a tots!
El que et deia al sortir el divendres de missa... és el que tú vulguis ser.. . no el que els demés creguin que ets...
Per més sobre el tema... Diumenge?
1 abraçada a tots!
# posted by : 18/4/06 19:29
: 18/4/06 19:29
després de llegir els vostres comentaris ben bé nose que dir.
he dit varies vegades que aquests dies ami m'han servit per veure que no crec en Déu, i que no crec que Jesus em pugui marcar un camí, sino, que el camí mel marquen les persones que tinc al voltant, amb gestos i paraules que tot i que puguin ser maliterpretables nomes volen marcar-me un camí bo.
la veritat és que no em considero creient, pero després de parlar-ho amb alguna que altre persona, crec que potser hi ha alguna cosa que durant aquests dies m'ha fet plorar, riure, plorar d'alegria, sentirme tan plena que pensaba que m'anava a explotar el pit, i tan buida que em sentia la cosa més petita i vulnerable de l'esglesia, nose, potser nomes era una paraula en una cançó bonica, una mirada, un somriure o una mà que m'acariciava, el que em feia sentirme aixi. ho hauré de descobrir.
per altre banda dir que aquests dies m'han servit per agafar impuls per aconseguir el que necessito. ja ho vaig dir. i ara ho tinc més clar q mai que vull superar les meves pors, inseguretats i menjarme el mon, xq aki estic jo i tinc moltes coses a dir i fer.
gracies a tots aquells que em veu abraçar, parlar, mirar, fer enfadar, respectar el meu silenci, i en definitiva apareixer per el meu cap d'alguna manera o una altre. per mi pasqua encara no ha acabat. air en dormia la mona, avui en visc la resaca. costa tornar al dia a dia, pero es un dia a dia més segur, o aixo intento. pero no crec que aquesta pasqua acabi mai, o qui sap.
ptons i gracies x seri i no seri.
i ho repetire mil cops més, que s'ha de viure (tot i que vivint-ho no saps el que és el que et fa sentir aquestes formigues a la panxa)
he dit varies vegades que aquests dies ami m'han servit per veure que no crec en Déu, i que no crec que Jesus em pugui marcar un camí, sino, que el camí mel marquen les persones que tinc al voltant, amb gestos i paraules que tot i que puguin ser maliterpretables nomes volen marcar-me un camí bo.
la veritat és que no em considero creient, pero després de parlar-ho amb alguna que altre persona, crec que potser hi ha alguna cosa que durant aquests dies m'ha fet plorar, riure, plorar d'alegria, sentirme tan plena que pensaba que m'anava a explotar el pit, i tan buida que em sentia la cosa més petita i vulnerable de l'esglesia, nose, potser nomes era una paraula en una cançó bonica, una mirada, un somriure o una mà que m'acariciava, el que em feia sentirme aixi. ho hauré de descobrir.
per altre banda dir que aquests dies m'han servit per agafar impuls per aconseguir el que necessito. ja ho vaig dir. i ara ho tinc més clar q mai que vull superar les meves pors, inseguretats i menjarme el mon, xq aki estic jo i tinc moltes coses a dir i fer.
gracies a tots aquells que em veu abraçar, parlar, mirar, fer enfadar, respectar el meu silenci, i en definitiva apareixer per el meu cap d'alguna manera o una altre. per mi pasqua encara no ha acabat. air en dormia la mona, avui en visc la resaca. costa tornar al dia a dia, pero es un dia a dia més segur, o aixo intento. pero no crec que aquesta pasqua acabi mai, o qui sap.
ptons i gracies x seri i no seri.
i ho repetire mil cops més, que s'ha de viure (tot i que vivint-ho no saps el que és el que et fa sentir aquestes formigues a la panxa)
# posted by : 18/4/06 20:15
: 18/4/06 20:15
hola,... jo avui em sembla kque ja començo a posar els peus a terra, vull dir que per mi divendres sant va ser superespecial també, no ho esperava així, i tampoc esperava que em sentís com em vaig sentir al cantar el "era innocent, deu morint" ni en el moment en que anaves i et posaves davant de jesús, de jesús mort. A part de tot, el veure la gent, el sentiment, el tot em va fer caure una llàgrima d'aquelles que és molt calenteta i que notes com davalla, i... realment, seria pel moment, pero vaig notar en aquell moment que el que realment significava crist, jesús, per a mi era amor, era l'esperança, pero sobretot l'amor i em vaig sentir bé acariciant-li la mà, com acompañada, després de sopar i amb un mal de kap que vaig solucionar amb un fastigós alhora que fantàstic "gelocatil bebible" vaig coneixer en Rubén, un noi molt majo ke va deixar el gersei a la carla el dissapte nit. i vaig fer una cosa molt xula gràcies a ell: rodolar per l'herba!!! [vale, no estic seguint ordre cronològic...] bueno, a la reunió de immaculada... vaig descobrir la genialitat d'aquest grup... m'encantaaaa!!!! va ser xulo i espero repetiro el dia de l'escursiooo!!!!! després va venir la vetlla de la creu, vai estar poca estona, també pke sabia k potser m'esperven, però vaig sentir una pau inmensa, una tranquilitat... un tot... després parlar una miketa i kap a mumir, ara, en un nou capítol us resumiré el que recordo de dissapte sant!!! [sí,. tenia ganes de resumir algú capítol de paskua i el dani és més ràpid!!!!!!!!!!!]
ale, molts petons i una abraçada molt plena!!!!!!
AnitA
PD: comentari curt, no¿?
ale, molts petons i una abraçada molt plena!!!!!!
AnitA
PD: comentari curt, no¿?
"d'un tal Silvio Rodriguez"
De rodillas, Daniel, para hablar de Silvio hay que hacerlo de rodillas.
Soc el Txema, el murciano de la Pascua.
Post a Comment
De rodillas, Daniel, para hablar de Silvio hay que hacerlo de rodillas.
Soc el Txema, el murciano de la Pascua.
<< Home
