Tuesday, April 18, 2006
Dissapte sant segons la Net!
Bueno, avui us descric dissapte sant, ja saveu que a mi això d'explicar i descriure no se'm dóna gaire bé, però faré el que pugui, mireu:
Primer de tot va sonar una música, la cançó de te amaré em sembla, i després bola de drac Z, al sentir aixó vaig dir, koi! k si no t'aixekes tindras aigua fresa, em vaig bullir, com la pasta, després un esmorzar que, com no, em va empatxar, cal dir que abans vaig estar a la pregària de l'esglèsia i vaig ballar un ball que no se com es diu pero tenia la seva gràcia.
Com no, assaig de cants, també vam ballar, pero en aquest cas el Sant, tenia gracia, sobretot l'hossana!! XD
Ara la missa per preparar el desert, bueno, paper de vater i aigua!ens van dir que haviem de buscar wui erem en realitat, trobarnos, qui eren els nostres oasis... i després temps de desert, el primer que em va venir al cap va ser anar a buscar un lloc trankil, wai, a la muntaña, vaig començar a caminar i una olor a bosc em va inundarm em vaig sentir en mig del res, notant l'airet, la remor de les fulles, akella olor inconfusible de quan ha plogut i que a més és al matí amb la rosada i tot aixó. Tot caminant i pujant per fora del camí, vaig trobar una mena de "llitet" era com un foradet, i tenia unes poque branques allà, tot seguit vaig estirar-m'hi, em sentia molt bé, estava llegint un full dels que havia agafat, m'agradava, pero vaig decidir abandonarme al món, a la natura fins que vaig adonar-me de que una arañeta [segons ewl dani, amb una teoria que ara m'agradaa creure, 4 liliputienses] fentme una terañina a sobre, vaig seguir caminant, per un caminet i vaig trobar una planteta amb fulles petites que encara conservava gotes en forma de gota rodoneta a sobre i on queia un raig de sol... les vaig mirar durant molta estona i en un moment de friquisme les vaig acariciar, va ser genial, vaig seure en una pedra que hi havia, era tota plena de molsa... genial fins que vaig veure una abella gegant i em vaig espantar una miqueta i vaig seguir caminant, aquest cop per una pujadeta, en un moment, en que ja veia que la pujada s'acabava he pensat, estas caminant perque saps que aixi estas protegida, saps que aixi no hauràs de trobarte i em vaig espantar, a punt de tornar enrere, pero alguna cosa em va dir que segueixi caminant i acabés la pujada fins que vaig arribar i vaigdescorbrir un camp inmens ple de flors blanques, amb l'aire a la cara, tot em deia que estava perfectament, en aquell camp, vaig trobar la pau. En baixar, vaig trobar al Javi, la Maria, el Raúl , la Cris i la Blanca i un noi que no se com es diu, tocant i cantant, em vaig quedar amb ells i vaser molt divertit, després marxa mariana, molt wai!!!!! realment... a dinarrr!! segon dia que servia abaix!! platanito¿? XD o aixo va ser divendres... ara no men recordo!!!! bueno, crec que va ser el dia que en jordi em va fer un massatge, per tant, posava el pa! després d'aixó reunió amb el grup, molt xula, agraiments al pau i a la lore per ser aixi de wais!! realemt... total! agraeixo que no expliquessin res de la dança del foc! Ara ja passo directament a la celebració perque sino em faig massa llarga, estavem al principi el rubén, la carla, la tere, la maria i jo tots agafats [feia fred], despres tots estirats mirant als estels, escoltant aquella historia de les bessones, fa que pensar, ara fa .. puff explikarla, després anem a la muralla a sentir cantar en jaume palau [komentaris a l'animacio.. totals] bueno, després estavem la kral i jo soles pke ens haviem separat del grup sense voler, estavem allà, a la dança del foc, agafades amb la lagrimilla... va ser una emoció molt forta, al veure els malabars em va agafar un algo que no se descriure, una escalfor, un tot... després l'aigua ,ens vam rhe-batejar, un cop al claustre vam escriure una cosa que ens feia que no poguessim fer el que voliem per complicar-nos i després ho vam trencar, vam entrar dins el claustre i després a l'esglèsia, totalment emocionant... en serio... després cantant el pare nostre vaig tancar els ulls teniu raó tots els experimentats que se sent una cosa molt més forta!!! el moment de la pau va ser d'alló més impressionant... ara no se com descriure'l, pero va ser brutal... en un moment de pau, crec que le de dijous vaig abraçar molt fort a l'anna de sabadell, pero la que no es la geronimo, i em va fer plorar, em vatranmetre mol, bueno, i res, que em van omplir d'una manera molt forta, perque a més ja era un moment d'estimar molt a la gent i aquestes coses, haver viscut molt amb elles i ells, bueno, final de tot, quina festa allà dins!! en serio, sabia que se'n feia... pero ¿tanta? ballant la cançó mítica de l'electrica d'harma... total... amb el sacerdote botando... quina festaaaaaa!!
festival aleluya saltant i fent limbecil, gent que reia descontroladament i feia el porc [quina por vaig passar... pensava que es moria la dona...] gran home... gran moment... LLUITA ENTRE EL BE I EL MAL, SON GOKU KAMI KAP A LA LLIBERTAT... MONSTRE BUUUU1! no se... com noseki va dir: pagaria dos cops paskua per veure aixo!!!!! molt bo akell home i després de tanta festa, a xlar una estoneta, a les 7 vaig anar a ormir tot pensant: sino dema no t'aguntaras,... i al principi em vai aburrir molt al llit,pero de sobte eren les 10 i el jordi ens despertava! cal dir que en aquest temps vaig coneixer a en Marcos, i també més a en gerard, que anava al meu grup, de fet, al festival aleluya ja vaig xlar amb ells, el marcos es raro, te un rellotge ke has d'anar sumant per saber l'hora... si si... estrany!! bueno, segur que emdeixo moltes coses i no se transmetre les emocions, pero aixó és tot el que escric.
Desde el més fondo del meu cor vull agrair-vos aquesta paskua... en serio m'heu omplert molt, m'heu fet sentir molt bé envoltada de vosaltres, compartint amb vosaltres... aquests cuatre dies no els oblidfaré mai graicies a la paskua en si pero sobretot, també gracies a vosaltres, perque si no no hagués estat el mateix... m'he sentit superagust... i... encara quan em llevo penso: pua! seria molt guai anar a esmorzar tots junts i a seguir allà... a caminar per la montaña i que els pajaritus cantin [pero k bonito XD] no se... en serio... us estimo molt i m'han encantat les vostres abraçades... als señors monitors, que son experimentats també moltes graices per cuidarnos aixi de be... com si fossiu papes i mames!!!! ... res a dir... no se com expressarme [i pensareu, joder... pos pa no saber anda k no hablas... XD]
^
Petons i una abraçada super plena de tot!!!
AnitA
PD: ... us estimu moollttt!!!!
Primer de tot va sonar una música, la cançó de te amaré em sembla, i després bola de drac Z, al sentir aixó vaig dir, koi! k si no t'aixekes tindras aigua fresa, em vaig bullir, com la pasta, després un esmorzar que, com no, em va empatxar, cal dir que abans vaig estar a la pregària de l'esglèsia i vaig ballar un ball que no se com es diu pero tenia la seva gràcia.
Com no, assaig de cants, també vam ballar, pero en aquest cas el Sant, tenia gracia, sobretot l'hossana!! XD
Ara la missa per preparar el desert, bueno, paper de vater i aigua!ens van dir que haviem de buscar wui erem en realitat, trobarnos, qui eren els nostres oasis... i després temps de desert, el primer que em va venir al cap va ser anar a buscar un lloc trankil, wai, a la muntaña, vaig començar a caminar i una olor a bosc em va inundarm em vaig sentir en mig del res, notant l'airet, la remor de les fulles, akella olor inconfusible de quan ha plogut i que a més és al matí amb la rosada i tot aixó. Tot caminant i pujant per fora del camí, vaig trobar una mena de "llitet" era com un foradet, i tenia unes poque branques allà, tot seguit vaig estirar-m'hi, em sentia molt bé, estava llegint un full dels que havia agafat, m'agradava, pero vaig decidir abandonarme al món, a la natura fins que vaig adonar-me de que una arañeta [segons ewl dani, amb una teoria que ara m'agradaa creure, 4 liliputienses] fentme una terañina a sobre, vaig seguir caminant, per un caminet i vaig trobar una planteta amb fulles petites que encara conservava gotes en forma de gota rodoneta a sobre i on queia un raig de sol... les vaig mirar durant molta estona i en un moment de friquisme les vaig acariciar, va ser genial, vaig seure en una pedra que hi havia, era tota plena de molsa... genial fins que vaig veure una abella gegant i em vaig espantar una miqueta i vaig seguir caminant, aquest cop per una pujadeta, en un moment, en que ja veia que la pujada s'acabava he pensat, estas caminant perque saps que aixi estas protegida, saps que aixi no hauràs de trobarte i em vaig espantar, a punt de tornar enrere, pero alguna cosa em va dir que segueixi caminant i acabés la pujada fins que vaig arribar i vaigdescorbrir un camp inmens ple de flors blanques, amb l'aire a la cara, tot em deia que estava perfectament, en aquell camp, vaig trobar la pau. En baixar, vaig trobar al Javi, la Maria, el Raúl , la Cris i la Blanca i un noi que no se com es diu, tocant i cantant, em vaig quedar amb ells i vaser molt divertit, després marxa mariana, molt wai!!!!! realment... a dinarrr!! segon dia que servia abaix!! platanito¿? XD o aixo va ser divendres... ara no men recordo!!!! bueno, crec que va ser el dia que en jordi em va fer un massatge, per tant, posava el pa! després d'aixó reunió amb el grup, molt xula, agraiments al pau i a la lore per ser aixi de wais!! realemt... total! agraeixo que no expliquessin res de la dança del foc! Ara ja passo directament a la celebració perque sino em faig massa llarga, estavem al principi el rubén, la carla, la tere, la maria i jo tots agafats [feia fred], despres tots estirats mirant als estels, escoltant aquella historia de les bessones, fa que pensar, ara fa .. puff explikarla, després anem a la muralla a sentir cantar en jaume palau [komentaris a l'animacio.. totals] bueno, després estavem la kral i jo soles pke ens haviem separat del grup sense voler, estavem allà, a la dança del foc, agafades amb la lagrimilla... va ser una emoció molt forta, al veure els malabars em va agafar un algo que no se descriure, una escalfor, un tot... després l'aigua ,ens vam rhe-batejar, un cop al claustre vam escriure una cosa que ens feia que no poguessim fer el que voliem per complicar-nos i després ho vam trencar, vam entrar dins el claustre i després a l'esglèsia, totalment emocionant... en serio... després cantant el pare nostre vaig tancar els ulls teniu raó tots els experimentats que se sent una cosa molt més forta!!! el moment de la pau va ser d'alló més impressionant... ara no se com descriure'l, pero va ser brutal... en un moment de pau, crec que le de dijous vaig abraçar molt fort a l'anna de sabadell, pero la que no es la geronimo, i em va fer plorar, em vatranmetre mol, bueno, i res, que em van omplir d'una manera molt forta, perque a més ja era un moment d'estimar molt a la gent i aquestes coses, haver viscut molt amb elles i ells, bueno, final de tot, quina festa allà dins!! en serio, sabia que se'n feia... pero ¿tanta? ballant la cançó mítica de l'electrica d'harma... total... amb el sacerdote botando... quina festaaaaaa!!
festival aleluya saltant i fent limbecil, gent que reia descontroladament i feia el porc [quina por vaig passar... pensava que es moria la dona...] gran home... gran moment... LLUITA ENTRE EL BE I EL MAL, SON GOKU KAMI KAP A LA LLIBERTAT... MONSTRE BUUUU1! no se... com noseki va dir: pagaria dos cops paskua per veure aixo!!!!! molt bo akell home i després de tanta festa, a xlar una estoneta, a les 7 vaig anar a ormir tot pensant: sino dema no t'aguntaras,... i al principi em vai aburrir molt al llit,pero de sobte eren les 10 i el jordi ens despertava! cal dir que en aquest temps vaig coneixer a en Marcos, i també més a en gerard, que anava al meu grup, de fet, al festival aleluya ja vaig xlar amb ells, el marcos es raro, te un rellotge ke has d'anar sumant per saber l'hora... si si... estrany!! bueno, segur que emdeixo moltes coses i no se transmetre les emocions, pero aixó és tot el que escric.
Desde el més fondo del meu cor vull agrair-vos aquesta paskua... en serio m'heu omplert molt, m'heu fet sentir molt bé envoltada de vosaltres, compartint amb vosaltres... aquests cuatre dies no els oblidfaré mai graicies a la paskua en si pero sobretot, també gracies a vosaltres, perque si no no hagués estat el mateix... m'he sentit superagust... i... encara quan em llevo penso: pua! seria molt guai anar a esmorzar tots junts i a seguir allà... a caminar per la montaña i que els pajaritus cantin [pero k bonito XD] no se... en serio... us estimo molt i m'han encantat les vostres abraçades... als señors monitors, que son experimentats també moltes graices per cuidarnos aixi de be... com si fossiu papes i mames!!!! ... res a dir... no se com expressarme [i pensareu, joder... pos pa no saber anda k no hablas... XD]
^
Petons i una abraçada super plena de tot!!!
AnitA
PD: ... us estimu moollttt!!!!
# posted by Ana @ 9:39:00 PM 
Comments:
<< Home
has aconseguit que m'agafesin punxades ala panxa.
x mi el disabte va ser el dia mes magic dels 4. amb PERMIS explicare el meu dia.
em vaig aixecar, crec que el dia més dora que em vaig aixecar. vaig arribar tard a la misa, junt amb la bona companyia de la teresa.
esmorzar escàs, no m'agradava l'esmorzar i gana poca, els nervis m'omplien l'estomec.
sincerament no recordo lo de l'assaig de cants, tinc una mica de confuisons dins meu.
el temps de desert m'en enrecordo, junt amb el comentari del JM, (i gran recordatori a l'animacio, certament)
anava a fer desert amb la carla (com ja haviem fet el dia anterior compartint els nostres problemes comuns) pero vaig decidir fer-lo sola. abans pero, em vaig dirigir al wc (raro en mi) i em vaig trobar el Javi que em va convidar a un mini concert. em va dir que l'esperes a fora i ens vem unir al Raül, la Blanca, la Cris i un altre person q no recordo el seu nom. nose si hagues estat millor fet desert sola, pero, el que sé, es que pensar més que el que vaig pensar no ho podia haver fet. sempre he pensat que una bona canço i la més inocent lletra et pot fer trobar fins al sentiments mes insignificant. realment especial.
després es va unir l'anna (com bé ha dit)
seguim amb la marxa mariana. aprofito per xerrar amb la tresa i m'explica coses que em fan feliç per ella. un parell de mirades i un parell de gestos quan estavem davant la verge em van fer posarme una miqueta més feliç encara amb una persona que no tenia gaire bon dia i que em va alegrar que em dediques algun somriure.
després el dinar. la tresa va tenir problemes amb l'ascensor magic i vaig riure com poques vegades ho havia fet, amb mal d'abdominals, i sense parar. quan ho explico encara ric, pero si no es viu no fa gracia.
el dinar com sempre.
paso directament a la dança del foc (pasant per la impresionant canya de xocolata i una estona llarga i gens incomoda, al cntrari, amb l'anna) realment la historia de les besones mirant les etsrelles que no hi eren (bona l'animacio en aquest moment tb) vaig sentir varies coses que no puc recordar bé. vaig estar amb la teresa tota l'estona, sabent que necessitava estar al seu costat.
vaig escriure ala cartolina despres trencara el que vuy allunyar de mi (despres que el jordi m'expliques el que s'havia de fer per 2n cop) vaig intentar acabar amb les inseguretats i la desconfiança.
entrant a l'esglesia em van canviar l'espelma perque la meva s'havia gairebe apagat, i sense dir res va ser un gest molt maco. em van demanar que la guardes i aixi ho he fet.
vaig trobarme amb el javi que em va dur al costat d'una altre persona realment fantastica (almu em sembla) i la veritat es que em vaig sentir molt agust al costat de tots dos, dalguna manera em sentia protegida pk segons el Javi tenia cara d'espantada i va haverhi un moment en que alguna cosa va comensar a saltar per l'estomac fente pessigolles i intentant ferme plorar. tots dos em van fer un gest de proteccio que s'agraiex.
estic totalment d'acord amb l'anna que aquell pare nostre i aquella Pau van ser moments totalment magics. els moments de pau m'agradaven perque podies abraçar amb tanta intsenitat que podies arribar a transmetre quan t'estimes a una persona. vaig anar a buscar a la tresa per ferli una d'aquestes. i a les altres també. pero ella ho necesitava d manera especial.
sortint de l'esglesia vaig topar amb unes paraules que em van fer caure del mur d'alegria en que estava, i que vaig intentar fugirne perque no em trenques el moment, pero nomes entrar ala carpa em vaig desmontar. des d'aqui gracies als que em veu abraçar o amb una simple mirada preguntarme si estava be o senzillament respectar el meu silenci. i també aclarir que em va sapiguer greu girarte la cara Noe, pero no volia que m'espatllesis el moment. (ara tot arreglat, m'he sincerat triplement amb tu Noe, i la confiança tb s'ha triplicat)
gairabe no vaig tastar la xocolata calenta. i quan va sonar la musica em va agafar un atac de pasar-m'ho bé immortalitzat pel jordi amb la meva camara (mil gracies x aquests fotos)
una nit de rises, mimitos, cansons...
després vaig estar amb la teresa i quan vem pujar a 4 vents amb el dani, la biby, la bu, l'anna, i altres cor oberts.
al cap d'una estona vaig tenir una conversa necesaria amb el Javi i posteriorment (a les 7) vem marxar a dormir gairabe tots amb una abraçada tan forta que ens deixava una escalforeta agradable per anar a dormir.
3 hores mes tard venia el Jordi un cop més a despertarme. havia estat una nit magica i plena d'emocions i sensacions que xocaven tot i que son contradictories.
gracies especialment ala carla i l'anna ja que es amb les dues persones que potser tinc menys roce (seriosament) i amb les que he estat bastant aquesta pasqua, recordant una conversa les tres soles tornant del cami de la creu.
gracies per existir cor obert.
x mi el disabte va ser el dia mes magic dels 4. amb PERMIS explicare el meu dia.
em vaig aixecar, crec que el dia més dora que em vaig aixecar. vaig arribar tard a la misa, junt amb la bona companyia de la teresa.
esmorzar escàs, no m'agradava l'esmorzar i gana poca, els nervis m'omplien l'estomec.
sincerament no recordo lo de l'assaig de cants, tinc una mica de confuisons dins meu.
el temps de desert m'en enrecordo, junt amb el comentari del JM, (i gran recordatori a l'animacio, certament)
anava a fer desert amb la carla (com ja haviem fet el dia anterior compartint els nostres problemes comuns) pero vaig decidir fer-lo sola. abans pero, em vaig dirigir al wc (raro en mi) i em vaig trobar el Javi que em va convidar a un mini concert. em va dir que l'esperes a fora i ens vem unir al Raül, la Blanca, la Cris i un altre person q no recordo el seu nom. nose si hagues estat millor fet desert sola, pero, el que sé, es que pensar més que el que vaig pensar no ho podia haver fet. sempre he pensat que una bona canço i la més inocent lletra et pot fer trobar fins al sentiments mes insignificant. realment especial.
després es va unir l'anna (com bé ha dit)
seguim amb la marxa mariana. aprofito per xerrar amb la tresa i m'explica coses que em fan feliç per ella. un parell de mirades i un parell de gestos quan estavem davant la verge em van fer posarme una miqueta més feliç encara amb una persona que no tenia gaire bon dia i que em va alegrar que em dediques algun somriure.
després el dinar. la tresa va tenir problemes amb l'ascensor magic i vaig riure com poques vegades ho havia fet, amb mal d'abdominals, i sense parar. quan ho explico encara ric, pero si no es viu no fa gracia.
el dinar com sempre.
paso directament a la dança del foc (pasant per la impresionant canya de xocolata i una estona llarga i gens incomoda, al cntrari, amb l'anna) realment la historia de les besones mirant les etsrelles que no hi eren (bona l'animacio en aquest moment tb) vaig sentir varies coses que no puc recordar bé. vaig estar amb la teresa tota l'estona, sabent que necessitava estar al seu costat.
vaig escriure ala cartolina despres trencara el que vuy allunyar de mi (despres que el jordi m'expliques el que s'havia de fer per 2n cop) vaig intentar acabar amb les inseguretats i la desconfiança.
entrant a l'esglesia em van canviar l'espelma perque la meva s'havia gairebe apagat, i sense dir res va ser un gest molt maco. em van demanar que la guardes i aixi ho he fet.
vaig trobarme amb el javi que em va dur al costat d'una altre persona realment fantastica (almu em sembla) i la veritat es que em vaig sentir molt agust al costat de tots dos, dalguna manera em sentia protegida pk segons el Javi tenia cara d'espantada i va haverhi un moment en que alguna cosa va comensar a saltar per l'estomac fente pessigolles i intentant ferme plorar. tots dos em van fer un gest de proteccio que s'agraiex.
estic totalment d'acord amb l'anna que aquell pare nostre i aquella Pau van ser moments totalment magics. els moments de pau m'agradaven perque podies abraçar amb tanta intsenitat que podies arribar a transmetre quan t'estimes a una persona. vaig anar a buscar a la tresa per ferli una d'aquestes. i a les altres també. pero ella ho necesitava d manera especial.
sortint de l'esglesia vaig topar amb unes paraules que em van fer caure del mur d'alegria en que estava, i que vaig intentar fugirne perque no em trenques el moment, pero nomes entrar ala carpa em vaig desmontar. des d'aqui gracies als que em veu abraçar o amb una simple mirada preguntarme si estava be o senzillament respectar el meu silenci. i també aclarir que em va sapiguer greu girarte la cara Noe, pero no volia que m'espatllesis el moment. (ara tot arreglat, m'he sincerat triplement amb tu Noe, i la confiança tb s'ha triplicat)
gairabe no vaig tastar la xocolata calenta. i quan va sonar la musica em va agafar un atac de pasar-m'ho bé immortalitzat pel jordi amb la meva camara (mil gracies x aquests fotos)
una nit de rises, mimitos, cansons...
després vaig estar amb la teresa i quan vem pujar a 4 vents amb el dani, la biby, la bu, l'anna, i altres cor oberts.
al cap d'una estona vaig tenir una conversa necesaria amb el Javi i posteriorment (a les 7) vem marxar a dormir gairabe tots amb una abraçada tan forta que ens deixava una escalforeta agradable per anar a dormir.
3 hores mes tard venia el Jordi un cop més a despertarme. havia estat una nit magica i plena d'emocions i sensacions que xocaven tot i que son contradictories.
gracies especialment ala carla i l'anna ja que es amb les dues persones que potser tinc menys roce (seriosament) i amb les que he estat bastant aquesta pasqua, recordant una conversa les tres soles tornant del cami de la creu.
gracies per existir cor obert.
# posted by 
: 19/4/06 00:47
: 19/4/06 00:47
tinc problemes informàtics i estic nerviós.... el uploadejament de la crònica dissabtil no trigarà...
ens veiem demà al cole... les vacances s0han acabat.
petons i abraçades.
Dani
ens veiem demà al cole... les vacances s0han acabat.
petons i abraçades.
Dani
buff!!dissabte!com desciurel?impossible feru, tantes emocions, sentimens (i ademes q el meu disabte es va empalmar am el diumenge i x tan mai akabaria...jajaja)x no ser rallan numes dire les diferencies dl meu dia am ls dies d la maria i d lanna. Pos b, jo al tems d desert anava a parlar am l pero i el ferran xo al final erem un mun d colla alla fen malabars i rien i fuman i buenu va ser un partimen jejejej.Despres animacio, no calen paraules xq va ser extraordinaria jajajaja, saltu a despres dl supar en el q la maria la tere i jo vem fer un book d fotus (q les pudeu trubar a lspace meu o d la maria)super grasioses en el q smblava q la tere nava burraxa jajajaja sin mencionar a la merillei i a mi xq tb deu ni do..jajaja
Pasem a la celebracio jejejeje cumensem al cam d basket, un fred q pelava fins q en ruben em va salvar la vida prestanme la seva super jaketa d mixelin am la q mes aviat vai estar prupera a la gloria jejejej.Dansa dl fok..(ana)un mun demucions van recorrer el meu cos, alegria emucio era mol extrany xq no sabia xq u sntia, sentia una calidesa cm mai lavia sentit sobretot quan la noe va fer allo d pujar els caps i tal nose...jejejej
i directamen saltu al mumen d trencar el paper xq vai escriure una cosa qel jordi i jo acababem d xerrar i tal i nose (lagrimita lagrimita) dspres la pau, inolbidable, i el parenostre,indescriptible.
Acabem la celebracio a les 2 i piku 3 i festival a lesglesia!!nose cm cony em futia enmig dl barullu xo qina por! al primer q veia magafava cm un koala xq em salves, q si al javi q si a larturo!! qina risa!!
i dspres festival aleluia!!songoku te adoramos!!un altre cop al mig dl barullo! un altre cop koala!jo nose cm em futien alla enmig!tutal q a les 5 ens van fer fora, ens van dir q no kalia q anesim a durmi x tan jo vai fer cas i juntamen am lainoa la ruser el pero i el ferran ens vem anar als merenderos d darrere 4vens a petar la xarrada jejeje...UN FRED!!u juru e mai u avia pasat tan mal!a les 6 i piku o axi vem anar cap a lentrada d 4vens x na a durmi xo ens va succeir un accident bastan gracios q quan em veieu demaneu q us el representi xq si no el veieu no el pudeu entendre..jejeje...tutal q a mi sem va encendre la idea d q pudiem anar dins dl coxe d lalmu q lainoa tenia les claus x no passar fred i axi vem ampalmar am el sewent dia! va ser brutal!!
gen prduneu x se tan pesada!!
petunets!
se us estima!
Post a Comment
Pasem a la celebracio jejejeje cumensem al cam d basket, un fred q pelava fins q en ruben em va salvar la vida prestanme la seva super jaketa d mixelin am la q mes aviat vai estar prupera a la gloria jejejej.Dansa dl fok..(ana)un mun demucions van recorrer el meu cos, alegria emucio era mol extrany xq no sabia xq u sntia, sentia una calidesa cm mai lavia sentit sobretot quan la noe va fer allo d pujar els caps i tal nose...jejejej
i directamen saltu al mumen d trencar el paper xq vai escriure una cosa qel jordi i jo acababem d xerrar i tal i nose (lagrimita lagrimita) dspres la pau, inolbidable, i el parenostre,indescriptible.
Acabem la celebracio a les 2 i piku 3 i festival a lesglesia!!nose cm cony em futia enmig dl barullu xo qina por! al primer q veia magafava cm un koala xq em salves, q si al javi q si a larturo!! qina risa!!
i dspres festival aleluia!!songoku te adoramos!!un altre cop al mig dl barullo! un altre cop koala!jo nose cm em futien alla enmig!tutal q a les 5 ens van fer fora, ens van dir q no kalia q anesim a durmi x tan jo vai fer cas i juntamen am lainoa la ruser el pero i el ferran ens vem anar als merenderos d darrere 4vens a petar la xarrada jejeje...UN FRED!!u juru e mai u avia pasat tan mal!a les 6 i piku o axi vem anar cap a lentrada d 4vens x na a durmi xo ens va succeir un accident bastan gracios q quan em veieu demaneu q us el representi xq si no el veieu no el pudeu entendre..jejeje...tutal q a mi sem va encendre la idea d q pudiem anar dins dl coxe d lalmu q lainoa tenia les claus x no passar fred i axi vem ampalmar am el sewent dia! va ser brutal!!
gen prduneu x se tan pesada!!
petunets!
se us estima!
# posted by : 20/4/06 20:14
: 20/4/06 20:14 << Home
