Monday, April 17, 2006

 

dijous sant segons daniel

Bé, heus aquí la crònica d'aquesta, la meva primera pàsqua de les Avellanes. Esperava quelcom cristià (d'una manera alternaCtiva, un ambient bastant de germanor, i bastanta diversió.

Vaig llevar-me a les 7 el dijous per estar a les 7:40 al cole. Em vaig vestir, esmorzar i tot això que es fa, vaig posar-me la xapa a la gorra, buscar l'MP3 del meu germà i pitant vaig sortir cap al cole. Els pares marxaven d'hora també por ahi, aixi que ells estaven llevats.

Un cop al cole vaig veure la Maria, l'altra Maria (quina de les dues he dit primer? aaah), la net i la Carla, a més, per l'altra banda venia la Tere. vam estar parlant una mica "esperant" la Gemma i la Marta. Elles dues eren al metro esperant-nos, sort dels mòbils. vam posar-nos en camí i als dos minuts d'arribar un home em va oferir la mà tot dient "Hola, sóc en Valerià, aneu a les Avellanes?" a la qual cosa vaig respondre tallat tot dient que si que sóm de Cor3-4immaculada.

Vam posar-nos a l'autocar que venia de Sabadell... crec, i vaig seure amb el Sergi (que acabava d'arribar amb el cotxe i el seu germà Marc). Van arribar l'Oriol i el Pere, que van seure davant nostre i van ser font de converses molt profitoses.

El viatge va passar sense trets a destacar, tret de conèixer la senyora Eva, feligresa amb cert dèficit mental. Una gran persona, super ben educada i sempre disposada a ajudar els qui l'envolten. es veu que portava més de 15 pàsqües.Certament freak, un dels personates més vistosos.

Un cop arribats va haver-hi bastanta confusió, els corobertians no sabiem on posar-nos, fins que vam veure la Miriam (una de les nostres animadores, gran persona, artista-restauradora, tímida i gran persona), que ens va repartir uns fulletons amb l'horari, un mapa del monestir, una xapa amb el nostre nom i un altre paper amb les nostres dades personals i les tasques a fer al llarg dels dies. (servir dinar a la carpa. Quina sort).

Bé, el company Seba ens va fer, juntament amb un germà arista de qui no recordo el nom, la introducció a la Paskua per als nois i noies d'iniciació. És el rei, aquest home em va fer riure com pocs, durant les animacions la seva cara de ·no m'entero de res" era genial. Bé, em va tocar amb la Núria (noia amb un cabell maquíssim, alta i simpàtica), el Toni (mestre amb barba amb qui ja havia coincidit un parell de cops) i en Josu (un noi que ja havia vist jo un cop quan el meu germà tenia la meva edat). Bé, el grup va ser bastant callat, una mica aturats tots, i quan semblava que li agafavem el truquet als nostres companys... es va acabnar la Pàskua, però no passa res, n'hi haurà moltes més!

Bé, tocava preparar el dinar i quina sorpresa, als meus companys coroberts els tocava servir al menjador i a mi a la carpa. No problemo, a la carpa hi havia els joves d'Immaculada (amb el meu germà polulant per allà i me'ls va presentar), grans persones que van acollir-me com qualsevol ho hagués desitjat. Jordi, Mike, Toni "le brut", Ignasi, Clara i altres.Tot un plaer.

Els àpats van estar prou bé, aquest dia...Macarrons, si no m'erro.

Tarda silenci, n'hi ha fotos. Sopar.
Va arribar l'Eva (Mataró), erem a l'esglèsia aixi que... vam fer missa per la tarda i va ser allà la benvinguda paskualera per part d'en JM. Vam fer un puzzle guai de 4 peces, i tal.

Sopar. Va haver-hi la performance (qua havia preparat l'anna, la Noe, la Maria, el sergi, l'uri, en JM i jo) no va anar com jo la havia imaginat, però va estar bé.

Avans de anar a les habitacions ens vam reunir tots els coroberts, la kual cosa va ser força molona.

Un cop instal·lats a 4vents em vaig creuar una noia. (guau, kin gran fet!)

aqesta noia em va parar, "tu ets el germà del pau, oi?" em va preguntar i jo, que ho sóc, li vaig dir que si, i que em deia Dani. em va dir que ella Anama, d'Anamaria, li vaig dir que m'agradava el seu nom... i ella em va respondre que jo li agradava a ella. molt freak, la situació, però... suposo que és degut a l'energia vibrant de la Paskua jove.

en dies posteriors, següents dies.

Comments:
encara no comento aqui, si voleu mirar algun www.fotolog.com/net_primavera sento no deixar comentari aki, pero eske ara mateix no estik en condicions... akabo d'arribar de casa del raul... i acabo de plorar molt... m'està costant molt la tornada, substituir akell ambient tant i tant ple per un de molt mes buit, pero--- bueno, suposo k m'acostumaré!!!
petonets i una abraçada molt forta!!!!


AnitA


PD: el blog d'ara no se si m'agrada... mavia acostumat molt a laltre...
 
es pot cambiar, el format ;)

dani.
 
Post a Comment



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?